Resultats de la cerca

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela Normal de…

Estudià piano i trombó al Conservatori Municipal de Barcelona i, posteriorment, guitarra elèctrica, teoria del jazz i arranjaments de big band al Taller de Músics Diplomat per l’ Escola Superior de Música de Catalunya  ESMUC, amplià estudis amb Wolfgang Rihm  a la Hochschule für Musik de Karlsruhe Ha format part de la Jove Orquestra Percussionista de Catalunya JOPC i ha participat en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional de Percussió de Catalunya, el Nachtklänge de Karlsruhe o l’Acanthes de Metz, entre d’altres L’any 2009 fundà la formació de música de nova creació …

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

Vida Establert a Barcelona des del 1945, es formà a la universitat en les disciplines d’enginyeria i de música Collaborà amb Joventuts Musicals 1956-60 i fou secretari de Música Oberta 1960-62 Ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, especialment de la música electroacústica, de la qual és considerat un dels pioners a l’Estat espanyol A partir del 1956 impartí diferents conferències sobre aquesta temàtica El 1962 obtingué una beca Fulbright, que li permeté estudiar al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on romangué fins el 1965 i on entrà…

Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi

Vida Estudià ciències i farmàcia a Barcelona Per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres de la ciutat El 1876 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900 Bibliografia Complement bibliogràfic Mundi i Giró, Santiago Importancia matemática de la música estudio matemático, físico e histórico de la gamma musical , ASalvans, Barcelona 1900

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones

Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de…