Resultats de la cerca

El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen

Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent

Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla d’E Kemeny i de C Gombau En aquest centre guanyà diversos premis, com ara el Mercedes de Bonis i l’Eugenia Kemeny Al gener del 1975 actuà amb èxit en el paper de Micaela de Carmen , al costat de P Lavirgen i de G Bumbry, personatge que després interpretà en ciutats com Bilbao, Oviedo, València, Saragossa i Niça A Itàlia, el mateix any 1975, guanyà el Concorso Internazionale per Voce Verdiane de Parma La seva trajectòria fou especialment intensa els anys vuitanta, amb aplaudides actuacions a l’estat espanyol, en diversos països…

Debutà en la literatura amb una sèrie d’obres de teatre Seguint la moda de la seva època es dedicà després a la novella històrica i començà a publicar les primeres novelles curtes Mateo Falcone 1829, Le vase étrusque 1830, Tamago 1829, que constitueixen la part més original de la seva obra Fou amic d’Eugenia de Montijo i de Stendhal Escriví també Colomba 1840 i Carmen 1845, potser el que té de millor la seva producció Bé que romàntic d’inspiració, l’art i l’estil de Mérimée són els d’un clàssic Les seves històries han atret compositors molt diferents Giuseppe Verdi s’inspirà en Les âmes du…

Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats El…

Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…

Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal Emprà el nom artístic Conchita Piquer El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922 Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol Intervingué…

Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…