Resultats de la cerca

A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri

El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb A Michalowski piano, G Roguski harmonia i Z Noskowski composició Fundà la Societat Coral Lutnia 1887, que dirigí fins a la seva mort També dirigí el cor de la catedral de Sant Joan, feu classes al conservatori i, des del 1893, s’encarregà de l’escola coral dels teatres de Varsòvia Exercí la crítica musical en la revista "Gazeta Polska" 1882-86 i tingué cura de l’edició de diversos reculls de peces corals, com ara Lutnia 'Llaüt', 1888-1903 o Rybalt 'El músic viatger', 1913 La seva obra, bàsicament coral, presenta un delicat treball en la textura de les…

Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al principi adoptés un estil…

Estudià a l’Escola Chopin, i posteriorment al Conservatori de Varsòvia amb R Statkovski El 1926 fou alumne de P Dukas a l’École Normal de Musique De nou a Polònia, ensenyà al Conservatori de Lódz 1927-29 Exercí la crítica musical a "Muzyka" i fou el fundador de "Chor", revista dedicada a la música coral Dirigí les orquestres filharmòniques de Cracòvia i de Varsòvia, i des del 1947 fins a la seva mort ensenyà composició al conservatori de la capital polonesa La seva obra, força experimental, explorà els efectes de les dissonàncies i els ritmes percussius, amb un alè vital i un tremp sonor de…

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves obres palesen…

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951 El seu catàleg…

Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la seva…

Es presenta com una sèrie de dues o tres peces en les quals hi ha elements musicals orientals i occidentals, i també d’antics, moderns, cultes i populars

Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La transició es…