Resultats de la cerca

Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo per a…

Es traslladà a Madrid l’any 1919 Escriví Cinc cançons 1912, d’Apelles Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà

S’inicià com a membre del cor de la catedral de Canterbury i guanyà un premi al Saint John’s College de Cambridge El 1962 entrà a formar part del Deller Consort, del qual assumí la direcció el 1979 després de la mort del seu pare Entre el 1969 i el 1973 fou director dels cors de la catedral de Saint Paul, a Londres Dirigí, entre d’altres, els festivals de Petersfield i de Stour Music, i ha actuat al capdavant de l’Acadèmia Deller de la Provença Ha realitzat nombrosos enregistraments com a cantant i director

Format a l’Acadèmia Granados, fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La princesita de los sueños locos , fou interpretada per primera vegada a València el 1918 i…

Estudià ciències a la Universitat Metropolitana de Tòquio, i des del 1958 ensenyà física en diverses institucions i universitats de la ciutat La seva formació com a compositor fou totalment autodidàctica, i la seva obra, la major part de la qual és experimental, es basà en la combinació de diferents tècniques compositives occidentals i la música popular japonesa Del 1957 al 1960 tingué una etapa d’experimentació serialista En el catàleg de la seva obra sobresurten algunes obres electròniques i l'òpera Sara 1960

Autodidacte, estudià després amb Goldmark Treballà de pianista El 1919 la seva cançó Swanee el féu popular, i estrenà revistes musicals a Broadway, com Primrose 1924, Treasure Girl 1928, etc, sovint amb texts del seu germà Ira En un altre camp, fusionà elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics en obres com la Rhapsody in blue 1924, el seu concert per a piano i orquestra 1925 i el poema simfònic An American in Paris 1928, compost després d’un viatge a Europa durant el qual conegué Ravel Féu també música per a pellícules i l’òpera Porgy and Bess 1935

Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F…

Es formà com a cantant amb el seu pare i estudià música a la Universitat de Toronto El 1978 debutà en una retransmissió televisiva de The Medium GC Menotti i poc temps després fou contractat en diversos teatres d’òpera canadencs i dels Estats Units El 1982 es presentà al Festival d’Edimburg i el 1991 debutà al Covent Garden de Londres com a Escamillo Carmen El 1987 actuà al Metropolitan de Nova York en Manon Lescaut J Massenet i el 1991 participà, al mateix teatre, en l’estrena de The ghosts of Versailles , de J Corigliano El 1992, a Mont-real, interpretà per primera vegada el paper d'…