Resultats de la cerca

Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva crítica té…

Cursà estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona, on fou un alumne molt destacat i obtingué el gran premi per a violí Se n'anà a Bèlgica i s’establí a Brusselles, on amplià la seva formació féu un curs de perfeccionament amb el mestre Alfred Marchot Féu diverses actuacions per tot Europa El 1914 emigrà a Amèrica i s’installà a l’Argentina, a Rosario Féu actuacions per les ciutats argentines més importants, amb gran èxit de públic i crítica A Rosario es dedicà a l’ensenyament del violí i fou director del conservatori Dedicat també a la composició musical escriví entre…

De sòlida formació musical, començà a exercir d’organista i mestre de capella a Berlín el 1936 Dos anys després obtingué la plaça d’organista a Sant Nicolau de Potsdam 1938-40 L’esclat de la Segona Guerra Mundial el feu sortir d’Alemanya, i es refugià a França, on fou director musical de la ràdio alemanya a la França ocupada Acabada la guerra retornà al seu país, i entre el 1946 i el 1964 feu d’organista a l’església de Sant Kilian, a Heilbronn El 1947 fundà el Cor Heinrich Schütz, on destacà en el repertori barroc fins el 1973, any en què es retirà Werner excellí…

Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i…

Rundgren ha estat un dels autors més creatius i amb més ambició artística de la història del pop-rock S’inicià en el grup The Nazz, influït per The Beatles, però el 1972, després d’assolir l’èxit amb el doble disc Something/Anything , començà una carrera d’experimentació, que, si bé li feu perdre popularitat i vendes, li donà prestigi i l’etiqueta d’autor de culte Feu psiquedèlia, jazz-rock i rock progressiu, tant en solitari com amb el grup Utopia, on destacava la presència dels sintetitzadors en temes de deu minuts, pràcticament instrumentals Exercí, a més, de…

És l’òpera italiana més antiga del repertori habitual Cimarosa s’hi mostra preromàntic i anunciador de Rossini A Barcelona fou estrenada el 1793, i hi ha estat representada sovint

Nen precoç, a dos anys improvisava al piano i quan en tingué sis ingressà a l’Escola de Música Gnessin de Moscou, on estudià amb Anna Kantor, que ha estat la seva principal professora Al cap de quatre anys feu el primer concert en públic amb orquestra i a dotze i tretze anys oferí sengles concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1985 actuà a Berlín i un any més tard feu una gira pel Japó amb el conjunt Virtuosos de Moscou El 1987 tocà al Festival de Berlín i després ho feu als de Schleswig-Holstein i Tours Ha actuat als auditoris més importants…

Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A…

El seu primer director fou Enrique Forés Asensi, que en feu la presentació el 1971 Posteriorment l’han dirigida Rafael Martínez Castillo 1973 i Josep Miquel Micó Castellano 1974, que en feu pujar considerablement el nivell interpretatiu i obtingué diversos premis Des de l’any 1997 és dirigida per Alexis Calvo López i té una plantilla de 140 músics