Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Alessandro Stradella
Música
Compositor italià.
Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…
Friedrich Holländer
Música
Compositor alemany, fill de Victor Holländer, autor d’operetes i cançons lleugeres que gaudí d’una notable popularitat a Anglaterra.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres…
John Abraham Fisher
Música
Violinista i compositor anglès.
Director de l’orquestra del Covent Garden el 1769, el 1770 es casà amb la vídua d’un dels principals accionistes del teatre Hi estrenà la pantomima Harlequin Jubilee 1770 i l' opéra-comique The Golden Pippin 1773, que assoliren un gran èxit Vers el 1780, que enviudà, vengué la seva participació al Covent Garden i inicià una brillant carrera com a virtuós del violí que el portà a Viena, d’on un matrimoni desgraciat el feu fugir Des d’aleshores menà una vida obscura És autor, a més, de peces per a violí sol i per a duet, de sis simfonies i un concert de violí, a més de música vocal…
Giuseppe Tartini
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor italià.
Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i…
Johannes Kepler
Música
Matemàtic i astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les…
Mieczyslaw Kolinski
Música
Etnomusicòleg i compositor canadenc d’origen polonès.
Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut…
Ziryāb
Música
Nom amb què és conegut el compositor àrab Abū-l-Ḥasan Alī ibn Nāfī.
Estudià a Bagdad amb Ibrāhīm al-Mawṣilī Un cop completada la seva formació, i després d’un greu enfrontament amb el seu mestre, hagué de fugir de la ciutat i visqué durant algun temps a Síria i, més tard, a Tunísia En aquest darrer país estigué al servei del cabdill Ziyādat Allāh, a Qairawān Finalment s’establí a Còrdova, on es convertí en un dels personatges més influents de la cort La seva influència no es limità a qüestions musicals també hi arrelà la moda en el vestir i la gastronomia que ell portà de Bagdad Creà escola com a compositor, i els seus alumnes en feren perdurar l…
Leone Sinigaglia
Música
Compositor italià.
Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un estil molt…
Clement Marot
Música
Poeta occità d’expressió francesa.
El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la…
Pan
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la nimfa…