Resultats de la cerca

La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques, popularitzades…

Estudià cant a la Royal Academy of Music de Londres i debutà amb la Händel Opera Society el 1958 Especialitzada en el repertori barroc, en particular de GF Händel, es presentà amb èxit en diversos teatres i festivals anglesos El 1961 actuà a Halle i Berlín A més d’òpera barroca, també cantà òperes de B Britten amb l’English Opera Group en diverses gires Entre el 1965 i el 1971 cantà al Covent Garden de Londres un repertori variat, i aquest darrer any presentà Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg Fou membre de l’Òpera Nacional Gallesa 1969-83 i de l’Òpera Escocesa 1973 Enregistrà …

Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -un per a…

Nascuda en el si d’una família aficionada a la música, a quinze anys, una beca li permeté accedir al Trinity College of Music de Londres Debutà, com a mezzosoprano , en el paper de Cherubino, de Les noces de Fígaro , a la Welsh National Opera, l’any 1962 El 1969 debutà als Estats Units i el 1985 cantà al Metropolitan de Nova York en Otello G Verdi Posteriorment, el director James Lockhart l’estimulà per canviar a la tessitura de soprano Cantà dirigida per Klemperer, Solti, Kleiber i Strehler, entre d’altres, i fou una de les més grans especialistes en el repertori mozartià També destacà…

Es formà musicalment al Royal College of Music de Londres i amplià la seva formació a Siena, Ginebra i Zuric El 1962 debutà com a mezzosoprano en aquesta ciutat, interpretant Annina a Der Rosenkavalier R Strauss Poc després, passà a la corda de soprano El 1964 es presentà al Covent Garden de Londres com la Leonora d' Il Trovatore i de seguida s’especialitzà en els principals papers wagnerians i straussians El 1966 cantà per primera vegada a Bayreuth, on ha actuat regularment des d’aleshores, com també als principals teatres d’arreu del món, incloent el Metropolitan de Nova York, on debutà el…

S’inicià professionalment com a mestre d’escola, però decidí dedicar-se professionalment a la música Debutà el 1963 amb l’Òpera Nacional Gallesa interpretant l’Ismaele al Nabucco , de Verdi, i després abordà d’altres papers d’òpera italiana Rodolfo, Macduff, Ernesto o el duc de Màntua El 1965 feu a Atenes el paper titular de l’ Oedipus rex , de Stravinsky, sota la direcció del mateix compositor, i el 1967 es presentà al Covent Garden de Londres Especialista en Mozart, n’ha enregistrat diverses òperes, que han assolit un gran èxit gràcies a la flexibilitat del seu timbre

Es formà simultàniament al Royal College of Music i a la catedral de Sant Pau de Londres, on fou nen cantor El 1937 dirigí els assaigs dels cors per a la interpretació del Rèquiem alemany , de J Brahms, dirigit per A Toscanini, i un any després fou nomenat director del cor de la BBC Entre el 1944 i el 1951 dirigí la BBC Northern Orchestra, i a partir del 1954, l’Orquestra Municipal de Bournemouth En 1961-63, després d’haver realitzat una gira per Austràlia i Sud-àfrica, estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional Gallesa i l’Orquestra Filharmònica de Liverpool Posteriorment ocupà els …

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…

Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la seva…

Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el protagonista del Don…