Resultats de la cerca

Vida Estudià teologia, dret i música a Danzig Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G Carissimi El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard…

El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…

És un fet d’acceptació general que la música ha acompanyat el gènere humà des d’un primer moment i que ha tingut un paper de la màxima importància en les seves activitats, tant laborals com lúdiques o militars Ha passat el mateix pel que fa al ritual de tipus màgic o religiós El potencial de la música a l’hora de predisposar per al joc, l’amor, la guerra o la pregària ha estat reconegut des de sempre La capacitat hipnòtica d’un ritme repetitiu o d’una melodia bonica, el so exaltant de determinats grups instrumentals, l’estat de comunió amb els altres en el cant collectiu són experiències…