Resultats de la cerca

Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura, així com la…

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos contrabaix de canya, flauta de bec contrabaix, el contrabaix d’una família d’instruments sona una octava més greu que la del baix de la mateixa família

Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des…

Va des del si3 fins al do5 Fou el registre més utilitzat del clarinet barroc, ja que el registre greu d’aquest instrument, tot i que possible, era més difícil d’utilitzar pels problemes d’afinació que comportava Els compositors barrocs que volien compondre en el registre greu solien fer servir un altre instrument, el chalumeau Quan, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’aconseguí un clarinet que ja podia compatibilitzar perfectament les afinacions dels dos registres, s’anomenà chalumeau el seu registre greu, i clarinet o clarí, el central

La forma lleugerament corba, que insinua la lleugeresa amb què s’han d’interpretar les notes, resulta de la unió de dos elements bàsics un accent agut i un altre de greu és per això que en algunes notacions sembla un accent circumflex

Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic Consisteix en un tub cònic de fusta, d’aproximadament un metre de llargada, proveït de claus Es caracteritza pel seu pavelló esferoidal en forma de bulb, i pel tudell corbat que suporta la llengüeta És un instrument transpositor en fa, la música del qual es digita i s’escriu igual que l’oboè, però sona una quinta més greu Amb una extensió d’unes dues octaves i una quarta, el seu so real més greu és un mi2 El seu so, sovint qualificat de melangiós i nostàlgic, velat en el …

El signe és format per la unió de tres accents agut, greu, agut La seva representació més habitual és per mitjà d’una clivis longa o no el traçat descendent de la qual forma un angle agut amb el tercer element, una virga que de vegades apareix desunida del traçat de la clivis

Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu i aguda és la tònica Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons do i mi i modes major i frigi diferents ex 1 De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament illimitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode Per a la resta, gamma i escala són considerades com a…