Resultats de la cerca

L’orquestra és dividida en dos grups d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti , és a dir, la massa orquestral Els primers exemples coneguts són els de Stradella 1682, però el veritable organitzador fou A Corelli 1653-1713 El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà al s XX el favor dels compositors Stravinskij, Bartók, Martinů

El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples

Al segle XX, compositors com I Stravinsky s’emmirallaren en obres del Barroc concerto grosso per a cercar sonoritats allunyades de l’excés de volum sonor del postromanticisme o l’impressionisme Dumbarton Oaks , per exemple, remet a JS Bach Des de l’òptica dodecatònica, A Berg o A Webern compongueren obres de característiques semblants

Estudià composició amb Perti 1684 Membre de la capella de San Petronio 1686, anà a Viena 1695 el 1697 estava al servei del marcgravi de Brandenburg, i el 1701 es reincorporà a la capella de San Petronio com a violinista Fou considerat durant molt de temps, juntament amb Corelli, un dels creadors del concerto grosso De les seves obres es destaquen els dotze Concerti grossi con una pastorale per il sanctissimo Natale 1709, obra pòstuma publicada pel seu germà Felice, dotze simfonies 1687 i la cantata Lumi dolenti

Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…

Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París

Estudià orgue al Conservatori de Varsòvia amb M Surzynski, i després passà al Conservatori de Kíev De nou a Varsòvia, fou alumne de R Statkovski i, més tard, de K Szymanowski Durant dues etapes, separades per la Segona Guerra Mundial, impartí classes de composició i orgue a Katowice 1929-39 i 1954-67 i exercí d’organista Un dels seus trets estilístics és l’ús de formes preclàssiques, com en Toccata 1938, Sinfonietta 1946, Concerto grosso 1954 o les primeres simfonies en compongué cinc entre el 1924 i el 1968 Però amb 3 Sonety 1958 introduí noves tècniques de composició, inclòs el…

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo per a…

Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del…

El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té…