Resultats de la cerca

Són famoses, a partir del s XVI, les misses que utilitzen com a cantus firmus un motet conegut, el nom del qual assumeix així la missa Assumpta est Maria de Palestrina, composta sobre el motet homònim

Estudià a Milà Es dedicà sobretot a l’òpera, gènere en el qual fou influït per Boito, més que no pas pels autors veristes més pròxims a ell Assolí èxits amb Hellera 1909 i La nave 1918, però sobretot amb L’amore dei tre re 1913, basada en el drama homònim de Sem Benelli, estrenada a Barcelona el 1930

Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor

Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau

Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin

La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes 1913 a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres L’obra de cambra amb recitació Hérodiade 1944, de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de Mallarmé' 1962,…

Treballà com a organista al New College d’Oxford i a l’església del Crist i la Saint Peter’s in the East, de la mateixa ciutat A partir del 1745 començà a adquirir cert prestigi gràcies a la seva doble activitat d’intèrpret i copista Publicà a Londres diverses sèries d’obres per a teclat, titulades genèricament voluntaries , i l' Ode on St Cecilia’s Day 1759, sobre el poema homònim d’A Pope Tingué un fill, William Walond 1750 - 1836, que heretà les ocupacions del seu pare, tot i que abandonà Oxford el 1776 per a ocupar el lloc d’organista a la catedral de Chichester De la seva activitat…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt -argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de …

A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingué un fenomen social i es consolidà com a seguidor català de figures del folk-rock com Neil Young, de qui heretà el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals Des d’aleshores ha refermat el seu lideratge en el panorama del rock català amb els àlbums En privat 1996, Metamorfosi 1998, que el 2008 rebé el premi Disc d’Or per haver superat els 40 000 exemplars venuts, Directament 1999, Cares 2001, El jardí del temps 2003, 8 2005, Oxigen 2007,  Dia 1 2010 i Batecs 2013 Ha publicat també De viaje 2000, en castellà…

Amb H Melville, Poe és l’exponent més destacat del Romanticisme literari nord-americà Durant molt temps la seva obra no obtingué ressò al seu país, però fou apreciada a Europa pels simbolistes, que se sentiren atrets per l’atmosfera tenebrosa, inquietant i suggeridora dels seus poemes i narracions Claude Debussy, el compositor més afí a aquest corrent estètic, compongué La chute de la maison i deixà inacabada l’obra escènica Le diable dans le beffroi , ambdues basades en The Fall of the House of Usher L’obra més celebrada sobre un poema de Poe és la simfonia coral Kolokola 'Les campanes',…