En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, des del 1974 ha residit de manera intermitent a Barcelona, on s’ha relacionat amb cantautors, músics i artistes en general, amb molts dels quals ha col·laborat, especialment amb Lluís Llach, Jaume Sisa i Enric Casasses. El seu estil, eclèctic i inclassificable i quasi exclusivament instrumental, té un marcat caràcter lúdic i d’experimentació, i sovint consisteix en recreacions insòlites de temes o estils d’origen molt divers.
De les nombroses influències sobresurten el jazz, el rock, el jazz-rock (especialment en la versió catalana dels anys setanta anomenada Ona Laietana, en la qual participà), la nova cançó, la música clàssica, l’avantguarda i la música popular. Sovint utilitza instruments de joguina. El 1983 fundà la Bel Canto Orquestra, amb la qual sol interpretar les seves composicions. Dels seus nombrosos enregistraments cal esmentar Fluence (1975), Bel Canto (1986), Topographie Anecdotique (1992), Danses et Chants de Syldavie (1994), Cabaret Galàctic (1995), Musiques Pour Films, vol. 2 (1996), Tal Jazz (1998), L’Argot du Bruit (1998), Oblique Sessions, vol. 2 (2000), Psicòtic music’hall (2002), La filosofia del plat combinat (2004), Espontex sinfonia (2006) i Mètode de rocanrol (2007).
Ha musicat espectacles de dansa i teatre de Cesc Gelabert (Zumzum-Ka 1998) i Bob Wilson (Wings on Rock, 1998), respectivament, i posà música a la versió teatral que feu Joan Ollé de la novel·la La plaça del Diamant (2004), de Mercè Rodoreda i, juntament amb el poeta Enric Casasses, el 2006 fou coautor de La manera més salvatge i el 2010 de N’ix, amalgamatges inclassificables de música i poesia. El 2008 interpretà juntament amb Pau Riba una versió de Sex Machine, de James Brown i el 2013 publicaren conjuntament l’àlbum Mosques de colors. El 2011, amb Albert Pla, presentà l’espectacle Somiatruites, que donà lloc al disc homònim. El 2014 publicà Nord, una col·lecció de quatre discs recopilatoris de la tradició musical de la Catalunya del Nord, antiga i recent. El 2018, conjuntament amb la cantant Ivette Nadal, publicà el disc Arquitectura primera, i presentà l’espectacle homònim.
Ha compost també la banda sonora de nombrosos films, entre d’altres Un samedi sur la terre (1997), de D. Bertrand, André le magnifique (2000), d’E. Silvestre, L’illa de l’holandès (2001), de S. Monleón, Cravan vs. Cravan (2002), d’I. Lacuesta i Sommer vorm Balkon (2005), d’A. Dresen. Ha reivindicat la cultura catalana a la Catalunya del Nord a través del Manifest revulsista nord-català, juntament amb els escriptors Joan-Lluís Lluís i Aleix Renyé (1998).
És fill de la gastrònoma Eliana Thibaut i Comelade.