Resultats de la cerca

Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard  1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu, quintet de corda i tambor 1956…

Vida Encoratjat pel seu pare, a vuit anys inicià els estudis de violoncel, que, juntament amb el batxillerat, acabà el 1922 Foren, però, les converses mantingudes amb Enric Roig, posseïdor d’una vasta cultura, les que el dugueren a interessar-se per tota mena de creacions plàstiques i literàries, i que influïren de manera clara en la formació de la seva personalitat artística Abans de tenir vint anys entrà en contacte amb els cercles intellectuals de la ciutat, freqüentant l’estudi de l’arquitecte Ramon Sastre, on se celebraven reunions periòdiques a les quals assistien poetes i músics Durant…

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Vida La seva mare havia estat cantant d’òpera i sarsuela i li impartí les primeres lliçons musicals Posteriorment estudià cant amb C Hernández i el 1906 es presentà per primera vegada en públic, al Teatre Eldorado de Barcelona El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen Completà la seva formació a Milà amb M Vidal i el 1908 cantà al Teatro Real de Madrid en La sonnambula El mateix 1908 tornà al Liceu per cantar-hi Hamlet Actuà també amb èxit en teatres d’Itàlia Roma, Parma i d’Amèrica, a més de Sant Petersburg, Londres, París o Montecarlo El 1928 es presentà per…

Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…

Joaquim Homs s’ocupà de la secció de música i entre el 1952 i el 1958 es feren, en disc o en cinta magnètica, una quarantena d’audicions comentades d’obres d’autors del segle XX El 1960, per tal de poder fer concerts en viu, es creà dins el Club 49 un patronat específic amb el nom de "Música Oberta" i s’incorporà a l’organització JM Mestres Quadreny L’activitat s’inicià immediatament i es mantingué sense interrupció fins el 1968 Se succeïren regularment concerts, conferències i audicions comentades, amb la participació de coneguts concertistes locals i estrangers, com G Ligeti, K Stockhausen…

Des de la seva creació ha participat en els principals festivals, no solament estatals, sinó també de ciutats com París, Milà, Roma, Estrasburg, Bordeus, Zagreb i Nova York Especialment actius en el terreny discogràfic, han enregistrat més d’un centenar d’obres de música espanyola de les últimes dècades Entre els seus darrers discos, figuren el Concert per a fagot i conjunt instrumental , de Joan Guinjoan, i l’obra de cambra de Joaquim Homs, sota la batuta del seu director titular, José Luis Temes El grup és integrat per Salvador Espasa flauta, Carmen Guillén oboè, Salvador Vidal clarinet,…

Forma part del conjunt de deu premis concedits en els corresponents àmbits, que reben el nom de Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya Instituït el 1995, el jurat és nomenat pel conseller de Cultura d’entre persones rellevants del món de la música a Catalunya Han estat guardonats Joan Guinjoan 1995, Montserrat Torrent 1996, Xavier Montsalvatge 1997, Anna Ricci 1998, Joaquim Homs 1999, Josep Maria Mestres Quadreny 2000 i Josep Soler 2001

Creat el 1963, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila, que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el 1975, s’estrenaren…

Des de la seva fundació ha mantingut una intensa activitat de difusió de l’obra dels seus membres mitjançant la promoció de concerts, tant propis -cicle biennal "Mostra de Música Catalana Contemporània"- com en collaboració amb altres entitats nacionals i internacionals, i amb publicacions com el Llibre per a piano 1979, 68 Compositors catalans 1989 i Llibre per a guitarra 1992 Des del 1998 publica la revista anual "Música d’Ara" Joaquim Homs en fou el primer president 1975-76, seguit successivament per Josep M Mestres Quadreny 1977-79, Josep Soler 1979-81, Albert Sardà 1981-92,…