Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
finalis
Música
Grau principal d’un mode eclesiàstic o gregorià sobre el qual acaba la melodia.
En els modes autèntics és el 1r grau i en els plagals el 4t És comparable, però no totalment identificable, amb el concepte de tònica
tenor
Música
Grau d’un mode eclesiàstic, segon en importància després de la finalis.
També anomenat repercussa i nota de recitació perquè aquesta és la seva funció en les fórmules salmòdiques, és el 5è grau dels modes autèntics a excepció del segon mode, que era el 6è grau i el 3r o 4t en els modes plagals vegeu exemple 3 de mode En certa manera, la seva funció és comparable però en cap cas identificable totalment a la de la dominant en la tonalitat moderna
Freddie Green
Música
Guitarrista nord-americà.
De formació autodidàctica, es traslladà a Nova York el 1930 i començà a actuar com a banjoista El 1937, ja com a guitarrista, entrà en l’orquestra de Count Basie, on, amb molt poques interrupcions, romangué durant cinc dècades Greene, sempre amb guitarra acústica, fou un guitarrista acompanyant La pulsació característica i immediatament identificable de l’orquestra de Basie resultava del seu suau però incisiu acompanyament, sempre amb acords, un per cada temps del compàs Contribuí al repertori de Basie amb algunes composicions, com Corner Pocket
Harry "Sweets" Edison
Música
Trompetista nord-americà.
Formà part de diverses orquestres abans d’incorporar-se a la de Lucky Millinder el 1937 Conegut ja a Nova York, entrà a l’orquestra de Count Basie aquell mateix any, i es convertí en un dels principals solistes de la formació Ocasionalment compongué i escriví arranjaments per a peces de jazz El 1950, havent-se desfet temporalment l’orquestra de Basie, Edison inicià una carrera independent liderant els seus propis grups, treballant al Jazz at the Philharmonic, o collaborant en altres orquestres Treballà com a músic d’estudi, i enregistrà molts solos en discos de Frank Sinatra i Billie Holiday…
Zoltán Kodály

Zoltàn Kodály(esquerra),amb J. Roch i M. Capdevila
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…
tema
Música
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).
Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck
Missa de Barcelona
Música
Cicle de l’ordinari de la missa pertanyent al cercle musical d’Avinyó.
Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…
motiu
Música
La unitat formal amb sentit musical més elemental i, per tant, no descomponible en unitats més petites que mantinguin sentit musical.
Un motiu pot tenir diverses dimensions, però acostuma a estar compost per dues o més notes, a presentar una figura rítmica pròpia, que inclou una unitat de temps mètricament accentuada, i a ser fàcilment identificable ex 1 Tot i el seu valor nuclear, s’accepta que alguns motius es puguin descompondre en elements sense valor formal, coneguts com a cèllules ex 2 Exemple 1 - L van Beethoven Sonata op 2 , núm 2, Scherzo © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, el motiu és un element formal amb sentit però no autosuficient i, per tant, queda comprès en una unitat formal completa com ara la frase…
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’assumpció de la Mare de Déu que hom fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) al temple de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan segle XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment gràcies al rescripte del papa…
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re, la, mi, si,…