Resultats de la cerca

Si bé les pràctiques de còpia iŀlegal de formats d’enregistrament d’àudio ja existien amb anterioritat, s’adoptà el concepte de pirateria discogràfica arran de la comercialització d’aparells que possibiliten la còpia digital d’àudio i de la proliferació a internet de sistemes d’intercanvi d’arxiu d’àudio a través de sistemes de transmissió de dades peer to peer P2P d’igual a igual La pirateria discogràfica ha provocat una crisi sense precedents en la indústria discogràfica tradicional, amb un descens de les vendes que ha obligat a reestructurar el sector Si el 1996…

Instrument i registre s’anomenen igual

Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual

Només és homòfona en els instruments de teclat, afinats segons el temperament igual La relació enharmònica té un paper important en la modulació

Com a composició instrumental ha estat construïda sovint sobre un baix obstinat, igual que la passacaglia i la xacona Al s XIX reberen aquest nom composicions de compàs 6/8 i ritme viu, semblants a la tarantella

El seu origen es pot trobar a mitjan segle XV, quan la part del contratenor es dividí en contratenor bassus part situada per sota del tenor i contratenor altus part situada per sobre del tenor i per sota del superius o discantus Contralt, igual que alto , és una abreviació de contratenor altus

Aquesta coincidència de durada pot mesurar-se en nombre de pulsacions o, també, en temps real minuts, segons, etc En aquest sentit, dos o més fragments de música molt sovint dins d’una mateixa peça es diu que són isòcrons o que mostren isocronia quan tenen una durada perceptiblement igual o bé quan tenen el mateix nombre de pulsacions

La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus

Al llarg de la història de la música hi ha hagut molts sistemes diferents de temprar, i a cada període n'ha dominat un Els dos sistemes més importants són el temprament mitjà de tres terceres iguals i el temprament igual basat en la sèrie de quintes Aquest temprament és molt adequat per a afinar els grans conjunts instrumentals, però no s’adapta a la música antiga ni a la majoria de les tradicionals

Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals