Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
temps
Música
Terme musical (indicat tempo en les partitures) que designa la velocitat mitjana o moviment d’execució d’una obra musical.
És indicat des del s XVII per mitjà de termes generals italians, com adagio , allegro , più andante , assai , maestoso , mosso i rubato , els quals al començament del s XIX foren precisats per mitjà d’indicacions metronòmiques
sprechgesang
Música
Literalment, ’cant parlat', de vegades indicat per sprechstimme ('veu parlada').
Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el pròleg a la…
decrescendo
Música
Mot que indica la disminució de la intensitat d’un so o d’uns sons musicals.
És indicat amb el signe >
legato
Música
Nom que, en una partitura, indica que l’execució d’una línia melòdica o d’una frase musical ha d’ésser contínua.
També és indicat amb una línia còncava o convexa lligadura
staccato
Música
Nom que, en una partitura, indica que les notes s’han d’interpretar per ‘separat’ les unes de les altres (per oposició al legato).
És indicat pel signe ∨, que hom colloca sobre les notes afectades
obligat | obligada
Música
Dit de l’instrument concertant (violí, flauta, etc) la participació del qual era imprescindible.
En les partitures era indicat amb l’expressió obbligato , oposada a la d' ad libitum
crescendo
Música
Indicació que prescriu l’augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una composició musical.
A partir del s XVIII un crescendo és indicat amb el signe < Al principi del s XIX Rossini en féu un ús molt característic en l’orquestra La indicació contrària és el diminuendo
grupet
Música
Adornament musical consistent a afegir notes més ràpides entorn d’una del discurs melòdic.
Modernament és indicat amb el signe ∾l’adornament comença amb la nota superior a la central o amb el signe invertit &129sbiniciat amb la nota inferior Sovint és iniciat també amb notes més petites
B
Música
Segon element de la notació alfabètica en lletres llatines que correspon actualment al si bemoll a Alemanya, on el si natural és representat per la H, o al si natural als països anglòfons.
La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural
ornament
Música
Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical