Resultats de la cerca

Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…

N'han estat composts des del s XVII, sobretot per a clavecí i per a orgue

Se n’han compost des del segle XVII, sobretot per a clavicèmbal i per a orgue

De moviment moderat i en ritme ternari 6/8 o 12/8, evoca el balanceig de la barca Weber, Offenbach i Verdi n’inclogueren en les seves òperes Chopin, Mendelssohn i Fauré, entre altres, n’escriviren per a piano

La música medieval occidental eclesiàstica, inspirada en la música clàssica grega, tenia vuit modes, quatre d’autèntics i quatre de plagals La música europea culta n'ha conservats dos, a partir del segle XVII el major i el menor

Per extensió, s’utilitza per a referir-se a la declamació musical emprada pels antics grecs i també com a sinònim de melodia , per bé que sovint s’empra per a expressar que una melodia és poc inspirada i monòtona

El caràcter d’aquesta forma inspirada més o menys directament en texts poètics és essencialment narratiu i llegendari Chopin i Brahms escriviren quatre balades per a piano, i Grieg, Liszt, Vieux-temps, Prokof'ev, Fauré, etc en compongueren per a diferents instruments

En un sentit més restrictiu, s’utilitza també com a sinònim de balletto Així mateix, s’aplica sovint a qualsevol composició musical inspirada o relacionada directament amb l’art de la dansa En aquest cas, la paraula ballo sol aparèixer com a indicador de caràcter o de tempo formant part d’expressions com ara tempo di ballo

Es formà al Conservatori de Música del Liceu i, a més, estudià física a la Universitat de Barcelona Músic de caràcter eclèctic, com a pianista i compositor creà una obra inspirada en la música clàssica, el jazz i el jazz fusion El 1971 creà el grup Jarka amb el qual enregistrà dos discs, Ortodòxia 1971 i Morgue o Berenice 1972 Publicà El senyor dels anells, Ocells del més enllà 1976 i Tot l’enyor de demà 1977, a més d’altres discs en collaboració  Jordi Sabatés i Toti Soler , 1973, disc de duets de piano i guitarra Vampyria , 1974, amb Tete Montoliu  Solos de piano, duets amb…

A 14 anys anà a perfeccionar-se a la Schola Cantorum de París, on estudià amb Vd’Indy Tornà al País Basc i es donà a conèixer amb cançons inspirades en el folklore basc Irurak bat, Bidasoa, Euskal Festara La seva primera obra escènica fou Mendi-Mendiyan 1910, amb text basc de JPower Al final del 1913 escriví el drama líric Las golondrinas , obra molt inspirada, que fou una ruptura amb la tradició de la sarsuela Malgrat la seva mort prematura, deixà una extensa producció, amb obres per a piano, orgue, orquestra i veu