Resultats de la cerca

Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena mundial d' Ulisse…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…

El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de Josquin Des Prés

Rebé les primeres classes de música del seu pare, violoncellista del teatre de Nimes Durant els primers anys de la seva carrera subsistí impartint classes de violoncel i de cant i actuant com a violoncellista en diverses orquestres Un afortunat debut a Avinyó, on actuà en substitució d’un cantant que havia emmalaltit just abans d’una representació, feu que la seva carrera experimentés un gir radical A París fou aclamat en les seves intervencions a la Comédie-Italienne En aquella època la seva veu havia esdevingut la d’un baríton i començà a ser imprescindible en obres d’autors com PA Monsigny…

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Estudià al Théâtre de l’Opéra de París 1936-40 Com a ballarí estrella actuà en les millors companyies Ballets des Champs Élysées 1945, Ballets de París 1947, Ballet Théâtre i, en diverses ocasions, al Metropolitan Opera House de Nova York i a la Scala de Milà El 1956 fundà la seva pròpia companyia de ballet

Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que donaren nom a…

Organista de Saint Jean de Rouen 1585 i de la catedral de Rouen 1588, el seu art és producte d’un coneixement profund de la polifonia del s XVI i el seu llenguatge es troba entre el món modal i el tonal De la seva producció cal destacar Hymnes de l’Église pour toucher sur l’orgue avec les fugues et recherches sur leur plain-chant 1623, Magnificat ou cantique de la Vierge 1626, misses a quatre i sis veus, etc

Fou el primer autor de música per a orgue que tingué una certa entitat a França No es coneixen gaires dades sobre la seva formació inicial Ordenat de sacerdot cap al 1585, exercí com a organista substitut a la catedral de la seva ciutat natal abans de marxar cap a Rouen Aquí ocupà la plaça d’organista de l’església de Saint Jean i, a partir del 1588, de la catedral, on l’any 1610 fou nomenat canonge i on romangué fins a la mort Entre el 1588 i el 1623 participà en la installació i la renovació de diversos orgues en diferents ciutats franceses, entre les quals Rouen, Amiens i…

A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F Weingartner És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pellícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres Al mateix…