Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
dominant

Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
goigs
Música
Himnes religiosos compostos principalment en honor de la Mare de Déu o dels sants, especialment en alguna de llurs advocacions.
Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes…