Resultats de la cerca

Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…

Estudià música a Barcelona amb Josep Brocà Es dedicà principalment a l’ensenyament de la guitarra Fou professor a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona des del 1860 fins a la seva jubilació, el 1922, i en 1897-98 fou també professor del Conservatori del Liceu Fundà, juntament amb Miquel Llobet, la Lira Orfeo, un conjunt de quinze instruments de corda pinçada Aquesta institució el distingí amb el càrrec de professor d’instruments de pua i el tingué sempre entre els més entusiastes collaboradors

Se sap la seva activitat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, d’on fou mestre de capella des del 1618 Bé que alguns autors assenyalen la vigència del seu càrrec fins el 1656, la documentació prova que el 16 de novembre de 1667 formà part d’un tribunal d’oposicions a la seu de Barcelona, i també que, havent demanat la jubilació el 1669, presentà Miquel Rosquelles com a successor seu Les poques obres conservades de Josep Reig mostren el seu arrenglerament vers la pràctica del nou estil

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom

La seva mare, violinista del Trio Chai gneau, fou la seva primera mestra, i posteriorment es formà amb S Cesbron Viseur Obtingué diversos premis, fins que el 1939 fou contractada per l’Òpera Còmica de París, on el 1940 interpretà el paper de Mélisande, en el qual s’especialitzà al llarg de més de quinze anys i que enregistrà el 1942 Es destacà igualment en el repertori alemany i en la música francesa del segle XX, particularment en obres del Grup dels Sis Ha estrenat obres vocals òpera i oratori de P Boulez, H Dutilleux o P Le Flem, entre d’altres Des del 1954 fins a la seva jubilació…

Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada,…