Resultats de la cerca

Un any abans de la fi de la Guerra Civil, marxà a França amb la seva família L’any 1948, emigrà a Veneçuela, i s’establí a Caracas Hi treballà en l’àmbit de la seva professió, i el 1967 fundà la Schola Cantorum de Caracas, que dirigeix des d’aleshores, i que el 1974 guanyà el primer premi del prestigiós concurs internacional Guido d’Arezzo Amplià els seus estudis a Itàlia, on estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache 1972-73 El 1989 fou nomenat director del cor juvenil i grup instrumental de l’Escola de Música Juan Manuel Olivares cap principal de la càtedra de direcció…

Intèrpret de flauta travessera, compagina l’activitat com a concertista i professor d’aquest instrument amb la d’escriptor, sobretot en els gèneres infantil i juvenil, activitat en la qual s’inicià l’any 1994 Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils i juvenils  L’Albert i els menjabrossa 1995, premi El Vaixell de Vapor 1994, El Duomo 1996, Per què no m’ho deies 1996,  Mr Monkey 1997, Després d’en Marcel 1997, La meva Eurídice 1998,  La porta prohibida 1999, Peter Snyder 1999, premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 1998, Quadern australià…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon idiofònic interruptiu El seu so recorda el dels galls quan són petits i comencen a cantar, d’on li ve el nom Es conserva tan sols com a joguina, de construcció i ús infantil o juvenil

Poc després d’haver realitzat els seus estudis a l’Oberlin College EUA dirigí les orquestres de les universitats de Michigan i Ohio i l’Orquestra Juvenil de Nashville A l’Estat espanyol ha estat director de diverses formacions, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya Amb l’Orquestra Clàssica de Cambra ha enregistrat obres de F Mompou, MA Coria i AE Ginastera Ha collaborat sovint amb Igor Markevitch

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Formada per uns 130 músics, ha obtingut els màxims guardons en diversos concursos i festivals A partir d’aquesta banda se n’ha creat una de juvenil i una orquestra de corda i s’han organitzat cicles de música de cambra Al llarg de la seva història ha estat dirigida per prestigiosos directors, com F Tamarit, G Pérez Busquier, F Fort Fenollosa, D Martínez, B Adam Ferrero, M Puig i Yago i, des del 1997, el mestre belga F de Vuyst

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Estudià amb P Hindemith del 1954 al 1957 L’any 1963 se’l nomenà professor adjunt d’improvisació i harmonia a la Pädagogische Hochschule a Berlín i el 1971 n’esdevingué professor titular Fou editor de programes de pedagogia musical a la Radio Free Berlin el 1973 Aquell mateix any, es feu membre de l’Acadèmia Amriswil a Suïssa Realitzà aportacions importants al moviment musical juvenil alemany a partir del 1950 Fou molt conegut pel seu treball en el camp de l’educació musical i, sobretot, a través del seu mètode d’improvisació

Des de l’inici ha participat en diferents festivals i certàmens arreu d’Espanya i de l’estranger, on ha obtingut importants guardons, i ha estructurat la seva pròpia escola de música La societat que la integra ha creat també una banda juvenil 1961, una orquestra de corda i un cor mixt Disposa de més de 100 músics professionals i és dirigida, des del 1997, pel mestre JM Micó Castellano Altres directors que n’han estat al capdavant són E Felipe, J Garcés Queralt, F Villarejo, P Sánchez Torrella, M Enguídanos Cotanda i F Cabrelles