Resultats de la cerca

Estudià cant a Nova York i el 1965 debutà a Santa Fe Membre de la New York City Opera entre el 1969 i el 1974, el 1973 es presentà a la Metropolitan Opera House amb Les troyens Inicialment dotat d’una veu de líric lleuger, a partir del 1980 abordà papers més greus i amb un repertori extens, que va de WA Mozart a F Busoni, passant per R Wagner, R Strauss, I Stravinsky o A Berg El 1998 cantà a Barcelona una versió de concert de Salome al Palau de la Música Catalana, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu Esplèndid com a actor, intervingué en les adaptacions cinematogràfiques de Don…

Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i L’art de la fuga , de JS…

Estudià música a la Royal Academy of Music 1961-65, on tingué com a mestre L Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale 1965-66 i Celtic Requiem 1969, que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és el cas d’…

Estudià diversos instruments a l’escola i debutà com a bateria a la seva ciutat natal El 1936 marxà a Nova York i treballà a les orquestres d’Edgar Hayes, Teddy Hill i Dizzy Gillespie, i formà part del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Participà en les jam-sessions del club Minton’s amb els pares del bop , i es convertí en un dels creadors del nou estil i el bateria més evolutiu de l’època, tot obrint les portes de la bateria moderna Començà a utilitzar plats de diàmetre més gran i a carregar sobre ells la funció rítmica principal, procediment que quedà estandarditzat Els anys…

D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill  Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran èxit en…

Començà imitant els cantants de blues i, a partir del 1969, evolucionà cap a un repertori de tipus rock Ha estat una de les estrelles del pop-rock més importants dels anys setanta, època en què assolí un èxit i uns nivells de vendes molt alts, que s’han mantingut des d’aleshores La capacitat d’integrar elements de diversos estils en cançons pop ideals per a les radiofórmules juntament amb les posades en escena en els seus concerts, on combina la interpretació musical amb un vessant de comediant paròdic i grotesc, li han donat una gran popularitat Entre els seus enregistraments de més èxit…

A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també violinistes…

Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma…