Resultats de la cerca

Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…

Vida El 1508 es troba documentat com a solista de la Capella Pontifícia, a Roma, institució en la qual, entre el 1513 i el 1521, ocupà el càrrec de mestre de capella La mort del papa Lleó X, el seu protector, l’allunyà de Roma Entre el 1521 i el 1524 i a partir del 1526 fins a la seva mort, residí a Avinyó En aquesta ciutat ocupà càrrecs eclesiàstics i publicà quatre volums 1532-39 que contenen la major part de les seves obres conservades cinc misses, unes lamentacions, motets, himnes i magníficats Aquests llibres foren els primers a utilitzar els tipus musicals arrodonits…

Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó Escriví, entre d’altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques

Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm , per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions

Vida Es formà, com a escolà de la catedral de València, sota el mestratge de Josep Maria Úbeda També rebé algunes lliçons de Salvador Giner Actuà com a mestre de capella de la catedral de Tortosa fins que el 1893 guanyà la plaça de Toledo i substituí Ciríaco Jiménez Ugalde Poc després ingressà a l’orde dels jesuïtes i esdevingué organista a València Collaborà amb F Pedrell i JB Guzmán en la recuperació de la música polifònica del Renaixement hispànic Realitzà un ampli estudi de les obres musicals de sant Francesc de Borja, entre les quals descobrí un drama litúrgic representat a Xàtiva A l’…

De procedència espanyola, era entonada per les endecheras , dones amb especial habilitat per a cantar, improvisant o no, lamentacions Cants de lament semblants a l' endecha són presents en moltes cultures el voceri de Còrsega o el caoine irlandès en són dos exemples

Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i villancicos Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas , dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra

Fou mestre de capella a Santa Maria la Maggiore de Bèrgam 1568-80, i a partir del 1581, mestre de capella de la catedral de la seva ciutat natal Compongué misses, motets, ricercari , sonets i lamentacions, i fou especialment conegut pels seus nou llibres de madrigals

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons

Actuà a Florència, a Roma i, sembla, a Venècia Les seves obres religioses misses, himnes, lamentacions i motets són influïdes per Josquin des Près En els seus madrigals, vinculats a la frottola , hom veu una evolució cap a l’expressió del text, o sia, el veritable estil madrigalesc