Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896