Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Escola de Ripoll
Música
Cercle de monjos actiu a Ripoll des de la fi del segle X fins al segle XIII, que conreà especialment la poesia, la música, l’hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi.
Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…
ensenyament
Música
Comunicació dels coneixements i de la tècnica musicals.
A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era…
Severí Boeci
Música
Filòsof i escriptor romà.
Vida Nasqué en el si d’una família culta i acomodada, fet que li permeté rebre una formació molt sòlida en arts liberals i estudiar els autors grecs El 510 esdevingué cònsol i el 522 es convertí en conseller de l’emperador Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat i executat Entre els seus nombrosos escrits, que inclouen obres didàctiques, tractats de lògica i de teologia, destaca De consolatione philosophiae Com a bon continuador de la tradició grega, Boeci s’ocupà també de les arts liberals que anomenà el quadrivium l’aritmètica, la música, la geometria i l’astronomia D’aquests…
Ramón Félix Cuéllar y Altarriba
Música
Compositor aragonès.
Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero
Josep Brocà i Codina
Música
Guitarrista i compositor català.
Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador…
Heinrich Faber
Música
Teòric de la música alemany.
Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio…
Christoph Thomas Walliser
Música
Compositor i pedagog alsacià.
Es formà al Gymnasium protestant de la seva ciutat natal i després estudià arts liberals i ciències a Bohèmia, Hongria, Itàlia, Suïssa i en diverses ciutats d’Alemanya Quan retornà a Estrasburg, l’any 1598, fou nomenat professor ordinari de música del Gymnasium Compongué música incidental per a les obres representades en aquest centre A més, dirigí un grup de músics aficionats que es reunien setmanalment a la Predigerkirche A causa de la guerra dels Trenta Anys, el 1636 perdé el seu càrrec i passà els darrers anys de la seva vida en la pobresa Fou el compositor alsacià més…
Salvatore Marchesi de Castrone
Música
Baríton, professor de cant i compositor italià.
El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué…
Hugo Leichtentritt
Música
Musicòleg, crític musical i compositor alemany.
Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History…
Domingo Marcos Durán
Música
Teòric extremeny.
Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un…