Resultats de la cerca

El 1747 anà a París amb la intenció de fer carrera com a dramaturg, però després de Denys le Tirant 1748, el seu primer i únic èxit, abandonà el teatre i es dedicà a la crítica musical i a l’escriptura de llibrets Relacionat amb el moviment de la Illustració, escriví els articles Declamació i Crítica de l' Enciclopèdia i participà en les polèmiques musicals amb l' Essai sur les revolutions de la musique en France 1777 Dels seus llibrets, molts dels quals escrits a partir dels seus propis Contes moraux 1761, sobresurten els realitzats per a JPh Rameau La guirlande , 1751 Lysis et…

Adquirí una sòlida formació humanística, científica i financera, probablement a Liorna i a Pisa Les seves inquietuds literàries el dugueren a ingressar a l’Acadèmia Etrusca de Cortona amb el nom de Liburno Drepanio El 1741 es traslladà a Nàpols, on fou funcionari de la cort El 1745 s’estrenà la primera òpera amb un text seu, L’impero dell’universo diviso con Giove , musicat per Genaro Manna, on domina la influència de Pietro Metastasio Complicat en una intriga cortesana, el 1750 marxà a París, on entrà en contacte amb els cercles artístics i intellectuals Amb Giacomo Casanova organitzà un…

Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…

Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, com també romances Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Fou estrenada el 1805 a Viena amb el títol de Leonore , i fou reformada el 1806 i el 1814 Cant a l’humanitarisme i a l’amor conjugal, Beethoven la volgué oposar a la frivolitat habitual dels llibrets d’òpera Poc apreciada al segle XIX, al segle XX entrà al repertori habitual de tots els teatres d’òpera

Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries