Resultats de la cerca

L’any 2006 ingressà al BRIT School for Performing Arts, i amb alguns dels seus companys féu gires per la Gran Bretanya Aconseguí, a més, un gran èxit a través de la xarxa social Myspace Convidada a programes de la BBC, l’any 2007, amb el single anomenat Hometown Glory , aconseguí el seu primer gran èxit, al qual seguí  Chasing Pavements , que se situà en segon lloc en les llistes d’èxits britàniques del 2008 El mateix any presentà el seu primer àlbum, 19 , que fou el més venut a la Gran Bretanya durant 152 setmanes, i amb el qual guanyà dos Grammy, un dels quals a l’artista revelació L’any…

El seu single Crazy , de l’àlbum de debut St Elsewhere 2006, número 1 als Estats Units i al Regne Unit, es convertí en la primera cançó distribuïda digitalment a internet en arribar al capdamunt de les llistes britàniques El segon disc del grup, The Odd Couple 2008, també rebé l’elogi de la crítica per la seva capacitat d’integrar influències en un discurs polivalent, fresc i carregat de referències al rock i al funk dels anys setanta

Format com a violinista al conservatori de música de París, els anys quaranta entrà en contacte amb el jazz i actuà en diverses orquestres El 1953 creà la seva primera orquestra de música lleugera, i al llarg dels anys cinquanta i seixanta obtingué un gran èxit amb adaptacions orquestrals de cançons del moment, com ara Blue Tango i Limelight Assolí renom internacional amb l’orquestració del tema Only You , de The Platters, que arribà a incloure’s en les llistes d’èxits dels Estats Units També dirigí orquestres simfòniques i enregistrà obres de Mozart i Beethoven

Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change

Fou creat el 1976, a Dublín, pel guitarrista David Howell Evans, The Edge , el cantant Bono, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Influït per la música punk i new wave , el grup nasqué en plena eclosió del heavy i de la música de sintetitzadors La seva particular proposta el convertí en un dels grups més populars dels anys vuitanta, dècada al llarg de la qual omplí estadis esportius amb grans espectacles escenogràfics i musicals La seva fama decaigué durant la dècada de 1990 Al llarg de la seva trajectòria, l’estil del grup anà evolucionant, passant pel rock , el pop, el dance o…

Començà a tocar folk i rock d’adolescent, però no fou fins el 1965 que la cançó I love my dog li serví per a signar el seu primer contracte discogràfic Bon lletrista i compositor de pop-rock , aconseguí situar molts dels seus temes - Here comes my baby , The first cut is the deepest o Moon Shadow - en els primers llocs de les llistes d’èxits Incòmode amb l’èxit de les superestrelles, compongué cançons famoses fins que, el 1977, es convertí a l’islam tot adoptant el nom de Yusuf Islam, i es dedicà a ensenyar aquesta religió L’any 2000, però, trencà el silenci musical amb una…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984, Little…

Els germans Liam veu i Noel guitarra i veu Gallagher són el nucli i els únics membres permanents del grup, el qual, al llarg de la seva trajectòria, ha incorporat Colin Archer guitarra i teclats, Andy Bell baix, teclats i Alan White bateria, entre d’altres El seu primer disc, Definitely Maybe 1994, els situà en els primers llocs de les llistes d’èxit de la Gran Bretanya, i des d’aleshores han esdevingut un dels grups de referència del pop-rock , amb influències que van des dels Beatles fins al punk Àlbums posteriors són What's the Story Morning Glory 1995, Be Here Now 1997, Standing on the…

Estudià acordió, violí, violoncel i contrabaix abans de dedicar-se al baix elèctric i tocar en bandes de rhythm-and-blues El 1970 se n’anà a Nova York i de seguida començà a treballar amb els millors músics de jazz , tant amb el contrabaix com amb el baix elèctric Poc després participà amb Chick Corea en la fundació del grup Return to Forever Dedicat de ple al baix elèctric, gravà vuit àlbums amb la banda El 1977 s’independitzà de Corea i inicià projectes propis amb grups tant de rock com de jazz Algunes peces d’aquesta època arribaren a les llistes de grans èxits, com ara Sweet Baby 1981…

Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat diverses…