Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Domingo Marcos Durán
Música
Teòric extremeny.
Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà…
Bartolomé de Molina
Música
Teòric de la música espanyol.
Estudià teologia i pertanyé a l’orde franciscà Publicà un breu tractat dedicat al cant pla Arte de canto llano Lux videntis dicha Valladolid, 1504, dedicat al bisbe de Lugo, Pedro de Ribera L’obra, de marcada orientació pedagògica, és de caràcter pràctic i inclou com a apèndix un recull d’entonacions
Ambrosi Coronat de Cotes
Música
Compositor.
Mestre de capella de la capella reial de Granada fins el 1596, que passà a ocupar el mateix càrrec a la seu de València, on succeí Genís Peris A partir del 1600 regentà la capella de la catedral de Sevilla Les seves composicions es conserven a Granada Veni Sponsa Christi i a València O lux et decus, Vidi angelum, Mortuus est Philippus Rex i una missa d’advent i una de quaresma La seva obra obrí a València el camí al policoralisme Lope de Vega l’esmentà juntament amb altres compositors en l' Auto del hijo pródigo
comunió
Música
En la missa romana, antífona que acompanya el moment de la comunió dels fidels.
És anomenada també cant de comunió El cant dels salms amb antífona -una de les més primitives és Gustate et videte , del salm 33- és testimoniat des del segle IV Els versets s’anaren perdent amb la desaparició de la comunió dels fidels i aquest cant restà reduït a la simple antífona la reforma del concili II del Vaticà els ha restablert Les antífones més primitives provenen dels Salms posteriorment, n’hi ha moltes que són extretes de l’evangeli del dia Les melodies, en general, són sillàbiques, poc ornamentades El tractament polifònic d’aquest cant es redueix pràcticament al Lux…
Marià Baixauli
Música
Organista i compositor.
Fou deixeble i molt amic de Salvador Giner El 1886 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, i el 1892, de la de Toledo Entrà a la Companyia de Jesús el 1896, i continuà dedicant-se a la música Escriví més de cent composicions musicals per a cor i orgue, i moltes per a orquestra La Missa Lux et origo , a quatre veus i orquestra, com també la Salve que escriví per a les festes de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats, palesen un perfecte coneixement del contrapunt i de l’orquestra molts dels seus temes són gregorians Les seves composicions, dins la…
György Ligeti

György Ligeti
© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá
Música
Compositor hongarès naturalitzat austríac.
Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…
,
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX…
kírie
Música
Cant del començament de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
Hieronymus Praetorius
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Després de rebre les primeres lliçons d’orgue del seu pare, estudià a Hamburg amb Hinrich thor Molen i a Colònia amb Albinus Walran En 1580-82 ocupà el càrrec d’organista a Erfurt Posteriorment tornà a Hamburg, on el 1586 substituí el seu pare com a primer organista a Sankt Jacobi, càrrec en el qual romangué fins a la mort Prengué part en unes proves organístiques celebrades a Groningen el 1596, en les quals també participaren Hans Leo Hassler i Michael Praetorius Escriví més de cent motets, la majoria amb textos llatins i alguns en alemany i amb melodies tradicionals D’ell es conserven…
Johannes Ciconia
Música
Compositor i teòric francoflamenc.
Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…