Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Kerstin Margareta Meyer
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El 1978 participà…
Éliane Lublin
Música
Soprano francesa.
Després d’haver estudiat música a França, es graduà al Conservatori Verdi de Milà De retorn a París, perfeccionà la seva tècnica i debutà amb el paper de Mélisande al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Com a membre de l’Òpera Còmica de París actuà en diverses gires El 1974 debutà al Palais Garnier amb Diàlegs de Carmelites , escenari on actuà de manera pràcticament ininterrompuda al llarg de més de deu temporades El 1981 hi estrenà El gran macabre , de G Ligeti El 1986, i parcialment apartada dels escenaris com a cantant, assumí la direcció del Théâtre de Paris…
György Ligeti
© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá
Música
Compositor hongarès naturalitzat austríac.
Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…
,
dansa de la mort
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
Camille Saint-Saëns
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a…
Elgar Howarth
Música
Trompetista, director i compositor anglès.
Es formà al Royal Manchester College of Music i a la Universitat de Manchester Fou membre de l’orquestra de la Royal Opera House en 1958-63 i, posteriorment, de la Royal Philharmonic Orchestra 1963-69 i de la London Sinfonietta 1968-71 Des del 1970 compagina la seva activitat concertística amb la direcció d’orquestra i, entre moltes altres agrupacions, ha dirigit la London Sinfonietta, amb la qual feu una gira pel Japó, i l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm El 1978 dirigí l’estrena de Le grand macabre , de G Ligeti, a la capital sueca Del 1985 al 1988 fou director principal…
Peter Sellars
Música
Director d’òpera, teatre, cinema i televisió nord-americà.
Es formà a Harvard, i a vint-i-cinc anys ja era director artístic de la Boston Shakespeare Company un any després dirigí l’American National Theatre del Kennedy Centre Mundialment conegut pel tractament innovador que fa de peces del repertori clàssic, del 1988 al 1996 dirigí el Festival de Los Angeles Se li encomanà la direcció artística del Festival d’Adelaida del 2002, però per desavinences amb la direcció, que no acceptà la seva proposta innovadora, renuncià el càrrec pel novembre del 2001 És professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles UCLA Entre les seves produccions destaquen El…
Dies irae
Música
Seqüència de l’antiga missa de rèquiem, que comença amb els mots llatins Dies irae (’dia d’ira’).
Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…
Franz Liszt
Música
Nom amb què és conegut el compositor i pianista hongarès Ferenc Liszt.
Infant prodigi, debutà a nou anys d’edat Estudià a Viena amb K Czerny i A Salieri, i a París amb F Paer i A Reicha La vida musical i l’ambient intellectual de París l’influïren pregonament La seva carrera de pianista internacional, amb la qual aconseguí grans èxits, s’inicià el 1827 El 1845 feu tandes de concerts a València i a Barcelona, on celebrà tres concerts per a la Societat Filharmònica i Literària, fundada l’any anterior Hi interpretà majoritàriament fantasies sobre temes d’òperes italianes i improvisacions seves sobre temes oferts pel públic Els seus viatges, que el portaren fins a…
scherzo
Música
Composició de característiques formals i mètriques similars a les del minuet, el qual substituí progressivament en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, obres de cambra, etc.) a partir del final del segle XVIII.
Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…