Resultats de la cerca

Conreador del dodecatonisme i capdavanter de la música electrònica, el 1951 fundà a Colònia el Studio für elektronische Musik, i escriví obres de caràcter obertament avantguardista, com Quatre peces 1956, Rèquiem , per a recitador i cinta magnetofònica 1957, Selecció 1960, etc És autor d’obres teòriques sobre la música serial

Fou deixeble de FDonatoni Director des del 1973 del grup Koan de Madrid, conjunt instrumental dedicat a interpretar obres actuals des del 2000, també és director de l’Orquesta de la Comunidad Autónoma de Madrid Algunes obres seves són Abhava , per a guitarra i cinta magnetofònica 1972, Homenaje a Cortázar , per a veu i quatre instruments 1971, i Cum plenus forem enthusiasmo , per a viola de mà i deu instruments 1973

Estudià a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Treballà com a compositora invitada a l’estudi d’Aaron Copland, a la Universitat de Nova York 1993-94 Artista interdisciplinària, s’especialitzà en l’àmbit de la creació electroacústica El seu catàleg inclou obres per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors, combinació d’instruments i electrònica, manipulació de so en temps real, etc També s’ha interessat pels muntatges multimèdia, basats en projeccions i transformacions visuals És membre fundadora de l’Associació de Música Electroacústica d’Espanya AMEE

Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o…

Format musicalment de manera autodidàctica, combinà la carrera d’enginyer industrial amb la tasca com a director coral L’encontre, el 1968, amb Josep Maria Mestres Quadreny fou fonamental per a impulsar la seva carrera compositiva Fou un dels membres fundadors del laboratori de música electroacústica Phonos 1974, amb el qual collaborà intensament El seu interès per les noves tècniques musicals el portà a assistir al Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt el 1974 Del conjunt de la seva obra, destaquen les composicions per a cinta magnetofònica Caleidoscopi 1981 i A Pitàgores…

Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país 1965 Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M Ravel L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de WA Mozart, interpretà la integral…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…

Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men, Minds and…

Rebé una formació musical variada i irregular Participà en la resistència contra els nazis 1941-44 Acabada la guerra, i un any després d’haver conclòs els estudis d’arquitectura a l’Institut Politècnic d’Atenes 1946, hagué de fugir de Grècia a causa de la seva adscripció a l’ELAS Establert a París, treballà a les ordres de Le Corbusier fins el 1959, i dissenyà diverses sales de concerts i auditoris, només un dels quals, el Diatope , s’arribà a construir 1977 A París refermà també la seva formació estudiant amb Honegger, Milhaud i Messiaen Els anys 1955-66 collaborà estretament en les…