Resultats de la cerca

Cursà estudis de concertista de piano i de director al conservatori de Madrid Conegut amb el nom artístic de Vicente Quirós, compongué El Sultán de Persia 1914 i l’estrenà al teatre Barbieri de Madrid Fou autor de cuplets i de música lleugera, que escrigué a Barcelona en llengua castellana Los pícaros ojos , La maja del Romero , Capote torero , Peleles i en català Els focs artificials , Focs de l’ombrella També creà obres líriques en ambdues llengües, entre les quals destaca La flama 1947, la primera obra lírica catalana estrenada després de la guerra civil D’altra banda,…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada…

Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar al piano la seva pròpia música Autor prolífic, aviat creà obres de primera magnitud, com el Concert per a piano núm 1 1954 o el ballet El cavallet geperut 1960, dedicat a la ballarina Maja Pliseckaja, amb qui es casà Ha sabut trobar un bon equilibri entre tradició i modernitat, amb una reelaboració original del llenguatge i les tècniques més avançades aleatorietat, politonalitat, combinacions…

Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme musical representà…

De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada juntament amb tres…

S’installà de nen a Barcelona, on formà part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol A partir del 1883 estudià amb Felip Pedrell Del 1887 al 1889 residí a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on conegué el pianista català Ricard Viñes Tornà a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on ensenyà la seva notable tècnica pianística A partir del 1905 collaborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques…

Biografia En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local El mateix any s’installà a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall , al carrer de Valldonzella, núm 6, on també…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…