Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
chorus
Música
Nombre de compassos d’un tema (12 en la majoria dels blues i 16 en el ragtime).
uníson
Música
Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d’octaves.
La majoria de les cançons tradicionals, i sovint el cant litúrgic, són interpretats a l’uníson
versió
Música
Tipus d’adaptació d’una obra musical preexistent que pot anar des de les petites aportacions que el músic pot realitzar en el moment de la interpretació fins a una reelaboració més o menys gran del material, ajustant-lo a noves necessitats estilístiques i d’instrumentació (arranjament).
Durant l’extraordinari desenvolupament de la música popular als Estats Units es compongueren una gran quantitat de peces, i la demanda que assoliren les més populars generà la producció de versions El versionisme ha permès adaptar el material als múltiples àmbits d’actualització musical S’han escrit versions per a formacions més reduïdes, s’ha passat a instrumental material d’origen vocal, i en els contextos jazzístics s’han parafrasejat les melodies i s’ha improvisat sobre les seqüències harmòniques El repertori de la majoria dels estils jazzístics és constituït tant de peces compostes pels…
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…
música militar
Música
Música pròpia de cerimònies militars.
Sovint és per a banda de música principalment formada per instruments de vent i de percussió La majoria de les composicions per a demostracions militars són marxes
missa solemne
Música
Missa en la qual la majoria de les parts són cantades, amb la possible excepció de les Epístoles i l’Evangeli, en contraposició amb missa lecta o missa baixa.
Es distingeix d’una simple missa cantada pel fet d’ésser especialment elaborada i ambiciosa en les seves proporcions El cas més conegut d’ús d’aquesta denominació és la Missa Solemnis , opus 123, de L van Beethoven
break
Música
En el jazz, breu passatge per a solista durant una interrupció de l’acompanyament, tot mantenint el ritme i l’harmonia subjacent de la peça.
La majoria de breaks tenen una durada de dos compassos, però també n’hi ha d’un compàs i de quatre És la cellula bàsica a partir de la qual es desenvolupà el solo improvisat del jazz
Tetralogia
Música
Conjunt de quatre òperes de Richard Wagner —Das Rheingold (‘L’or del Rin’, 1869), Die Walküre (‘La valquíria’, 1870), Siegfried (1876) i Götterdämmerung (‘El capvespre dels déus’, 1876)—, basades en les llegendes escandinaves que donaren origen al cant dels Nibelungs, i titulat conjuntament Der Ring der Nibelungen (‘L’anell dels Nibelungs’).
Serví per a la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth 1876 Bé que la majoria dels grans teatres d’òpera del món han representat la Tetralogia completa en dies successius o pròxims, les tres darreres parts solen ésser representades independentment
caixa
Música
Part estructural d’alguns instruments, generalment buida, responsable d’una funció principalment de suport i protecció d’altres parts sonores més importants.
En els tambors, panderos i altres membranòfons, la caixa és la part rígida que subjecta i manté tenses les membranes És una part de l’instrument poc activa en la formació del so i, en la majoria dels casos, acústicament inerta
Dídac Vilà i Priu
Música
Director i compositor català.
Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles