Resultats de la cerca

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels…

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el repertori…

Estudià cant amb G Marchesi del 1959 al 1968, i el 1967 guanyà el Concurs A Belli del Teatre Líric de Spoleto, on debutà amb El barber de Sevilla en el paper de Fígaro Ingressà al cor del Teatro alla Scala de Milà i el 1975 debutà a Pàdua amb la mateixa òpera de G Rossini El 1977 tornà a ser Fígaro, aquesta vegada al Teatro alla Scala de Milà, i l’èxit de la seva actuació li valgué un contracte amb la companyia del teatre El 1978 cantà Luisa Miller al Covent Garden substituint el principal baríton, que estava malalt A partir d’aleshores inicià la seva carrera internacional, que l…

Estudià a la Lateinschule de Lüneburg Feu nombrosos viatges, com a acompanyant i professor de música de la princesa polonesa S Woiwodin von Smolensk, que li permeteren conèixer personalitats rellevants com J Haydn Establert a Berlín el 1768, es feu càrrec del teatre francès de la ciutat i inicià un fèrtil període creatiu, amb òperes com Clarissa, oder Das unbekannte Dienstmädchen 'Clarissa o la minyona desconeguda', 1785 El 1786 fou nomenat mestre de capella de la cort de Rheinsberg i dos anys després es traslladà a Copenhaguen per exercir les mateixes funcions per a la cort danesa El 1795,…

Segon fill viu de Wolfgang Amadeus Mozart i Constanze Weber  —el gran  Karl 1784-1858, deixà els estudis de música i esdevingué funcionari—, nasqué pocs mesos abans de la mort del seu pare Realitzà una estimable carrera com a músic Rebé la primera formació musical a Praga, de mans de FX Niemetschek, un dels biògrafs del seu pare Més tard, a Viena, tingué com a mestres els professors més importants de la ciutat JN Hummel, GJ Vogler, JG Albrechtsberger i A Salieri Després de realitzar diverses gires com a pianista, s’installà a la ciutat de Lemberg, ara L’viv Ucraïna, on es guanyà la vida com a…

De jove estudià cant litúrgic armeni al seminari de teologia Gevork’an de Vagarxapat actualment Etxmiadzin, Armènia, mentre s’interessava per la recopilació i harmonització de la cançó popular La primera de les seves colleccions de música popular conservades data del 1891 Durant els anys 1896-99 estudià composició a Berlín En tornar a Vagarxapat, continuà recopilant cançons tradicionals, investigà sobre l’antiga notació musical anomenada khaz i realitzà arranjaments de cançons tradicionals i religioses El 1910 es desplaçà a Constantinoble, on fundà el cor Gusan, i n’organitzà d’altres al si…

Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué…

Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma al servei del…

Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats El…