Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
badinerie
Música
Mot francès (de badin: bromista, juganer) que al segle XVIII designà una de les danses opcionals de la suite.
Mancat d’un significat musical precís, per bé que, generalment, les badineries són en compàs binari i tempo ràpid, el terme fa referència més aviat al caràcter alegre i lleuger de la peça L’exemple més popular apareix a la segona suite per a orquestra BWV 1067 de JS Bach
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme
corneta
Música
Instrument de vent-metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, mancat de pistons, vàlvules o forats.
És utilizada sobretot a les bandes militars, o com a instrument per a comunicar ordres, missatges, etc
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
Arturo Toscanini
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…
Joan Manén i Planas
Joan Manén i Planas
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Vida Infant prodigi, s’inicià en la música amb el seu pare i alguns professors esporàdics, però la seva formació musical i intellectual fou essencialment autodidàctica Als set anys feu el seu primer concert públic, i el 1897 interpretà la Simphonie espagnole d’Édouard Lalo al Carnegie Hall de Nova York, però la seva projecció internacional tingué lloc dos anys després a Berlín, on fou contractat per oferir quinze recitals per Alemanya Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional Al llarg de la seva carrera de violinista virtuós collaborà amb les…
,
expressionisme
Música
Terme que designa diversos moviments pictòrics i literaris de les primeres dècades del segle XX que tendiren a intensificar de manera extrema l’expressió, arribant eventualment a la deformació i a l’acceptació del que fins aleshores s’havia considerat mancat de bellesa per tal d’assolir l’objectiu buscat.
És més un tret comú a diversos artistes que no un moviment artístic en si mateix Les seves principals manifestacions es troben en la pintura, la literatura, el teatre i el cinema, i molt sovint el terme s’ha aplicat també a la música L’obra d’A Schönberg, molt especialment en el període anomenat atonal, té característiques expressionistes que poden tenir el seu màxim exemple en el monodrama Erwartung 'Espera' Les emocions de la protagonista, pertorbada fins a la bogeria, es reflecteixen en la virtual dissolució de la tonalitat, l’ús extrem de la dissonància i dels més complexos colors…
Luigi Carlo Zanobi Salvadore Maria Cherubini
Música
Compositor italià.
Vida A l’edat de sis anys rebé la primera formació musical de part del seu pare, Bartolomeo Cherubini, que era maestro de cembalo al teatre florentí de la Pergola Posteriorment estudià tècniques de composició amb Bartolomeo Felici i el seu fill Alessandro P Bizzarri i G Castrucci foren altres músics florentins que contribuïren a la seva formació musical Cherubini s’inicià en lde compositor amb obres de gènere religiós, i la seva primera peça fou la Missa in credo en re m per a quatre veus i orquestra, estrenada a Florència el 1773 sota la direcció de Bartolomeo Felici A divuit anys, Cherubini…
Domenico Scarlatti
Música
Compositor i clavicembalista sicilià, fill d’Alessandro Scarlatti.
Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…
,
Jean-Baptiste Lully
Música
Compositor, ballarí i violinista francès d’origen italià.
Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…
,