Resultats de la cerca

Escriví nombroses marxes militars i himnes El 1859 publicà, a Lleida, un Diccionario enciclopédico de la música , amb exemples musicals i dades de gran interès

Sovint és per a banda de música principalment formada per instruments de vent i de percussió La majoria de les composicions per a demostracions militars són marxes

L’argument, complicat i d’aspecte absurd, és una apologia de la francmaçoneria, a la qual pertanyien Mozart i Schickaneder Mozart en basà alguns fragments en cançons populars, i per a la resta escriví àries, marxes, cors i concertants, d’una bellesa insuperable

Es distingí com a director de bandes, per a les quals compongué marxes, la més cèlebre de les quals és Stars and Stripes També escriví suites per a orquestra, cançons, etc Fou l’inventor de l' helicó , també conegut en el seu honor com a sousàfon

De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes

Normalment el metre de les marxes és binari, tot i que també n’hi ha molts exemples en metre ternari Les frases són regulars, i l’estructura formal amb més tradició és com la del minuet, amb un o més trios de caràcter més melòdic És en la música militar on la marxa ha tingut el seu principal camp de desenvolupament Molt probablement els orígens de la marxa militar es troben en els ritmes de tambor que, al principi del segle XVI, identificaven els diferents exèrcits europeus Les primeres bandes militars aparegueren a la segona meitat del segle XVII, molt condicionades musicalment…

Estudià a Viena i el 1932 fou contractat com a violinista de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, de la qual formà part com a concertino entre el 1939 i el 1971 Del 1954 al 1979 dirigí el tradicional concert d’any nou Parallelament fundà diverses formacions de cambra, com l’Octet de Viena 1948 Lligat a la música festiva i popular austríaca, realitzà nombroses gravacions, entre les quals destaca la integral de les danses i marxes de Mozart

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa