Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
homorítmia
Música
Textura en què les parts presenten els mateixos valors rítmics.
L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana
teatre i música
Música
La interpretació musical en el teatre es remunta als mateixos orígens del fet teatral.
És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual La música…
cadència
Música
Passatge de virtuosisme d’un solista, que interromp una cadència harmònica en un concert o en una altra composició instrumental o vocal, de la qual desenvolupa el material temàtic amb un estil variat i fantasiós.
Originàriament era improvisada pel cantant o l’instrumentista, però aviat fou escrita pels mateixos compositors de l’obra o per altres
block chords
Música
Tècnica pianística del jazz
introduïda cap al 1941 per Milton Buckner.
Consisteix a tocar amb totes dues mans els mateixos acords simultàniament, desplaçant les mans sobre el teclat com si estiguessin lligades
llaüts
Guitarra espanyola que utilitza la closca d’un armadillo com a caixa de ressonància.
© X. Pintanel
Música
En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
Les cordes són fixades per un extrem al claviller del mànec, i per l’altre a la caixa Dins la família dels llaüts hom inclou els diversos tipus de violes, violins, els mateixos llaüts mandolina, chitarrone , etc i les guitarres
cool-jazz
Música
Denominació emprada per a designar diversos estils jazzístics produïts principalment els anys cinquanta del segle XX, i caracteritzats per l’adopció d’una expressió musical continguda, allunyada de l’extraversió i l’exuberància habitualment associades al jazz.
Els mateixos músics, però, sovint mostraren desacord amb l’etiqueta Lennie Tristano, Lee Konitz, Chet Baker, Stan Getz i, sobretot, el grup que lideraren Gil Evans i Miles Davis quan gravaren el disc dit precisament Birth of the cool 1949, foren els músics agrupats sota aquest nom
gebrauchsmusik
Música
Literalment, "música d’ús".
El terme es refereix a la música sorgida a Alemanya en el període d’entreguerres com a resultat de la reacció antiromàntica i sota l’ideal d’un art en què els mateixos receptors poguessin participar activament Es poden considerar dins d’aquesta categoria algunes obres de P Hindemith i K Weill
inxa
Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
efecte chorus
Electrònica i informàtica
Música
Efecte d’àudio que hom obté processant el senyal generat per una sola veu o un sol instrument musical, de manera que sembli que el so resultant prové de dues o més fonts de les mateixes característiques.
El processament del senyal consisteix a afegir a la font original versions atenuades, retardades i lleugerament modulades en freqüència Els retards, que oscillen entre els 10 i els 50 ms, simulen una petita manca de sincronisme en l’atac dels fragments musicals, mentre que la modulació de freqüència fa que les veus semblin lleugerament desafinades hom obtindria aquests mateixos efectes amb un cor de veus o d’instruments