Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
euouae
Música
Lletres que hi ha al final de nombroses poesies medievals, com a abreviació de saeculorum amen
.
Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar
contratenor
Música
Melodia en el mateix registre que la de tenor
en les polifonies medievals a tres veus.
Era executada per dones, nens o homes del registre de tenor , que cantaven amb veu de falset Al s XV, amb l’aparició de les composicions a quatre veus, el contratenor donà origen al contralt i al baix
euouae
Música
Lletres que hi ha al final de nombroses poesies medievals, com a abreviació de saeculorum amen.
Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar
isorítmia
Música
Nom donat pel musicòleg Friedrich Ludwig a la correspondència rítmica que hi ha entre les diverses parts d’una composició musical.
Hom l’aplica, sobretot, a l’hàbit de molts autors medievals d’aplicar un mateix esquema rítmic a una melodia de cantus firmus d’una certa longitud
serenata
Música
Composició vocal amb acompanyament d’un o més instruments (guitarres, mandolines, etc) o exclusivament instrumental, destinada originalment a ésser executada a l’aire lliure i a la nit a fi d’honorar una persona o amb finalitat amorosa.
Els seus orígens són medievals, però se'n troben exemples a totes les èpoques A vegades té una forma dramàtica i fins i tot és part integrant de l’òpera Durant el període clàssic fou essencialment una forma instrumental
alba
Música
Cançó de trobadors i trouvères que narra el comiat dels amants a trenc d’alba.
Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh
tríton
Música
Interval de tres tons sencers que formen una quarta augmentada.
Interval freqüent en el cant gregorià, sobretot en el mode quart, el seu ús, conegut amb el nom de diabolus in musica des dels primers polifonistes medievals, fou considerat com a dissonant i, en conseqüència, rigorosament controlat Aquest terme s’aplica indistintament a l’interval i a la seva inversió
orgue positiu
Música
Petit orgue movible, diferent del portatiu o orgue de coll.
Del llatí ponere, positum , és un instrument transportable que resta collocat sobre una taula o, si és més gros, sobre el terra Fou molt representat en les miniatures medievals Normalment, els orgues positius estan equipats amb mitja dotzena de jocs, quasi sempre amb la base d’un joc principal o cara de 4'
arsi
Literatura
Música
En una melodia, elevació i temps feble que forma unitat amb la tesi o descens i temps fort.
Aquesta significació, que al principi els grecs donaren respectivament a arsi i tesi, fou invertida entre els gramàtics medievals, que anomenaven arsi la part accentuada Els músics actuals, especialment els teòrics del cant gregorià, han tornat a la primera significació Entre els antics contrapuntistes, era aplicada l’expressió per arsin et thesin a la imitació en moviment contrari
diafonia
Música
A la Grècia antiga, paraula que equivalia a dissonància (diaphonia, ’sonoritat diferenciada') en contraposició a symphonia, que equivalia a consonància (consonància/dissonància).
Aquesta paraula fou traduïda en els textos llatins amb el terme dissonantia , la qual cosa permeté l’ús del terme grec per part de teòrics com Gaudentius per a designar l’interval en general, sense prejutjar-ne la qualitat Més endavant, el terme fou reprès en alguns escrits medievals d’autors com Isidor de Sevilla o J Tinctoris amb el sentit originari