Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
música de programa
Música
Nom donat a un tipus de música inspirada en elements no musicals, tals com arguments literaris o temes pictòrics, fenòmens de la natura, etc.
Encara que hom en troba exemples ja als s XVII i XVIII, sovint es tracta de meres allusions musicals ocells, tempestes, estats d’ànim En el període romàntic adquirí una major densitat en el poema simfònic, basat quasi sempre en un programa literari, amb autors com Berlioz, Liszt, RStrauss, etc
toy
Música
Al final del segle XVI i durant la primera meitat del XVII, peça instrumental per a llaüt o virginal d’estil senzill, amb melodies clares estructurades en frases regulars i amb un mínim desenvolupament contrapuntístic.
Molts dels toys en anglès, literalment ’joguina' presenten els trets de les danses contemporànies més breus, com ara l' alman , el coranto i el jig D’altres són meres versions de melodies populars La literatura musical anglesa d’aquest període en conté més de cinquanta exemples, molts dels quals anònims Entre els compositors que escriviren toys destaquen J Bull, Ch Gibbons, Th Tomkins, J Dowland i F Cutting
viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…