Resultats de la cerca

Com en el cas del semitò, la mida de l’interval de to depèn del sistema d’afinació En l’escala diatònica pitagòrica, el to és únic i de 204 cents o 51 savarts que correspon a un interval caracteritzat per la raó 98 En l’escala justa de Zarlino, hi ha dos tons de mides diferents el to major, de 204 cents raó 98, i el to menor, de 182 cents o 45,6 savarts raó 109 L’escala mesotònica intenta regularitzar les diferències entre els dos tons de l’afinació justa per tal de facilitar la modulació d’una tonalitat a una altra Així, l’escala corresponent conté només un to, la mida del qual està entre el…

Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació

Consisteix en una estructura de sosteniment que aguanta una o dues fileres de làmines de fusta de mida decreixent que hom percudeix amb unes baquetes o martellets per tal de produir el so És especialment difós a l’Amèrica Central Entre altres autors, Paul Creston 1940 i DMilhaud 1949 n'han escrit concerts

Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’etiqueta on…

Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…

De petit tocava ja un violoncel fet a la seva mida Estudià amb Jean Margot al Conservatori de Niça i amb Gérard Hekking al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi 1938 L’any 1945 fou l’intèrpret de la primera audició europea del Concert per a violoncel de S Prokof’ev Paul Hindemith li dedicà el Segon concert per a violoncel , i Francis Poulenc, una Serenata Parallelament estudià direcció d’orquestra amb Willem Mengelberg i Hermann Scherchen Del 1953 al 1970 feu de professor a l’Escola Superior de Saarbrüken Posteriorment exercí al Conservatori de Música de París, fins el…

Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar simultàniament amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta lliure en grup Consta d’un recipient semiesfèric -antigament era una carbassa, però avui pot ser de diferents materials-, recobert de laca i amb un broquet lateral per on l’instrumentista inspira o expira l’aire necessari per a produir el so A l’interior del recipient hi ha un conjunt de tubs de canya de bambú -generalment disset-, de diferents mides i amb els extrems tapats, proveïts de llengüetes prop de la base La disposició dels tubs és circular i es presenten encarats, dos a dos, els de la mateixa mida en ordre creixent-…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…