Resultats de la cerca

En les seves cançons hom constata una evident preocupació social, que combina amb un to més intimista i més líric Autor de molts dels seus textos, ha musicat també poemes de Fernando Brant, Nelson Angelo o Ruy Guerra, entre altres poetes Compositor i arranjador de les mateixes cançons, la seva música és molt arrelada a la tradició popular brasilera Ha conegut una considerable projecció internacional i, juntament amb Chico Buarque de Hollanda, Vinicius de Moraes, Gilberto Gil i altres és un dels exponents més destacats de la cançó brasilera De la seva discografia cal esmentar Clube da esquina…

Tocà la guitarra amb grups locals de Três Pontas, la ciutat on cresqué Començà a ser conegut quan una de les seves cançons, Cançâo do Sal , obtingué èxit en la veu d’Ellis Regina, l’any 1966 L’any següent llançà definitivament la seva carrera com a intèrpret al Festival Internacional de Cançó del Brasil El 1972, juntament amb poetes i lletristes, enregistrà l’àlbum doble Clube da esquina , amb temes que obtingueren gran èxit, especialment Cravo e canela Ha enregistrat més de trenta àlbums i ha collaborat amb molts artistes brasilers de jazz i pop, com Airto Moreira, Sarah Vaughan, Wayne…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat director…

Fou professor a la Universitat de Princeton Ha compost en sistema dodecatònic música de cambra Composition for 4 instruments , 1948, peces de piano amb acompanyament de cinta magnètica Reflections , 1974 i música electrònica Composition for Synthesizer , 1961

Després de la seva graduació 1931, enfocà el seu futur cap a l’estudi de les matemàtiques i el mateix any ingressà a la Universitat de Pennsilvània Ben aviat reorientà la seva formació cap a la música, tot traslladant-se a la Universitat de Nova York, on estudià amb Marion Bauer i Philip James Sense abandonar mai les matemàtiques, enllaçà la seva recerca musical amb el mètode de composició d’A Schönberg i la metodologia de la Segona Escola de Viena Fruit d’aquesta combinació fou l’assaig Function of Set Structure in the Twelve-tone System 1946, considerat com la primera investigació seriosa…

Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva mort Renovà…

Descendia d’una família de músics gallesos Autor de música sobre obres de Milton, WBlake Jerusalem , 1916, de cinc simfonies, oratoris, com Judith 1888 i King Saul 1894, preludis corals, etc Dirigí el Royal College of Music 1894-1918

Consisteix a tocar amb totes dues mans els mateixos acords simultàniament, desplaçant les mans sobre el teclat com si estiguessin lligades

Era fill de John Christopher Smith, el principal amanuense de GF Händel El seu mestre més important fou Thomas Roseingrave i també rebé algunes lliçons del mateix Händel i de JCh Pepusch Compongué la seva primera òpera, Ulysses 1733, en estil italià De les següents destaquen The Fairies 1755 i The Tempest 1756, totes dues basades en obres de W Shakespeare Del 1759 al 1768 dirigí les interpretacions anuals del Messiah de Händel al Foundling Hospital, on era organista Dels seus nou oratoris sobresurt Paradise Lost 1760, a partir de l’obra de J Milton En altres oratoris, com ara…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a…