Resultats de la cerca

"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions als orgues de…

Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…

Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania  des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols  i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…

Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…

Vida Es tenen poques dades sobre la seva formació És molt possible que marxés a França amb la retirada de les tropes napoleòniques Allistat en l’exèrcit francès, fou director de la música militar a França -estigué a Holanda, al capdavant del quinzè regiment, i a Bèlgica, sota la setena línia de Napoleó- Era un instrumentista hàbil i tocà en diverses bandes militars com a clarinetista Compongué un bon nombre d’estudis i aires variats per a clarinet El 1821 fou nomenat director de la Société de l’Harmonie d’Anvers, càrrec que li permeté estrenar la seva opéra comique El Futuro de Provincia Més…

Mestre de capella de la catedral de Barcelona a la segona meitat del s XVII És autor de nombroses obres religioses, una missa a 13 veus amb instruments, una Salve Regina , a 8 veus, Et incarnatus est , a 6 veus, un Magnificat , a 8 veus, i altres obres polifòniques

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d’una notable qualitat

La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç

Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals del Barroc…