Resultats de la cerca

Hom distingeix les expressions a veus iguals quan la polifonia pot ésser interpretada indistintament per veus blanques o per homes i a veus mixtes quan la peça és interpretada per un cor format de veus blanques i veus d’home

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902

L’expressió ’música de conjunt’ s’empra com a sinònim de música de cambra Conjunt vocal i conjunt instrumental fan referència, respectivament, a un cor i a una orquestra de proporcions relativament reduïdes També, dins de la música dramàtica, s’anomenen passatges de conjunt els moments en què diferents solistes es reuneixen per a cantar simultàniament En la música popular del segle XX rock , pop, etc, el terme ha estat molt utilitzat per a referir-se a qualsevol de les agrupacions instrumentals o mixtes reduïdes -especialment les de tres a sis músics- característiques d’aquesta…

Vida La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu…

Vida Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular Fou introduït en el món de la música per la seva família, i de molt petit començà a tocar diferents instruments i a conèixer obres canòniques de la música occidental Més tard s’inicià en l’aprenentatge del piano, el violí, la viola i el violoncel, fet que li facilità la participació en l’orquestra de la seva escola, amb la qual interpretà música de cambra i orquestral Ben aviat començà també a compondre algunes obres, com l' Obertura en re m 1898, per a…

Vida La seva mare era lituana i el seu pare, un oficial de l’exèrcit de Napoleó que, obligat a romandre a Rússia per culpa d’una ferida de guerra, després de la retirada de l’exèrcit francès el 1812 s’establí a Vílnius com a professor de francès Com altres importants músics russos coetanis, K’ui no fou educat per a ser un músic professional i, posteriorment, ell mateix escriví que la composició no donava prou per a viure Tot i així, combinà els seus estudis generals amb la seva formació musical i estudià piano i teoria amb el compositor polonès Stanislaw Moniuszko El 1851 entrà a l’Escola d’…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O Messiaen El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P Schaeffer El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental Després d’un període "concret" amb Mavena 1956, electroacústic amb Dahovi I i II 1961-62 i aleatori amb Sigma 1963, retornà a la música instrumental per destacar la…

Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma…