Resultats de la cerca

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’…

Vida És probable que nasqués a Cambrai, a la catedral on figura inscrit com a nen cantor entre els anys 1409 i 1412 En aquella època el magister puerorum de la catedral era Nicolau Malin, a qui succeí Ricard Loqueville 1413-18 Si bé no hi ha constància que Dufay fos alumne d’aquest segon, les obres primerenques del compositor denoten una clara influència d’aquest mestre Cap al 1420 Dufay ingressà al servei de la família Malatesta, a Pesaro, on romangué els sis anys següents D’aquest període daten els motets Vasilissa ergo gaude , escrit a l’agost del 1420 en honor de Cleofàs Malatesta, la…

És un fet d’acceptació general que la música ha acompanyat el gènere humà des d’un primer moment i que ha tingut un paper de la màxima importància en les seves activitats, tant laborals com lúdiques o militars Ha passat el mateix pel que fa al ritual de tipus màgic o religiós El potencial de la música a l’hora de predisposar per al joc, l’amor, la guerra o la pregària ha estat reconegut des de sempre La capacitat hipnòtica d’un ritme repetitiu o d’una melodia bonica, el so exaltant de determinats grups instrumentals, l’estat de comunió amb els altres en el cant collectiu són experiències…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…