Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
escola napolitana
Música
Nom que hom dóna al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori i caracteritzats pel fet d’haver creat un estil que acabà essent general en l’òpera italiana d’aquell segle.
Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot,…
Escola Napolitana
Música
Denominació aplicada a l’estil operístic emprat pels compositors nascuts o formats a Nàpols en el període comprès entre el final del segle XVII i el 1770 aproximadament.
Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Gagliano
Música
Família napolitana de constructors d’instruments de corda.
Alessandro Gagliano 1640-1730 fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728 És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana Alessandro donà als violins una…
opera buffa
Música
Tipus d'opéra-comique sorgit a l’entorn del 1700 entre els autors de l’Escola Napolitana.
N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i representada com a peça…
Bernat Icard
Música
Compositor català, probablement natural de Tarragona o de Tortosa, amb un suposat vincle de parentiu amb la nissaga nobiliària dels Icard relacionada amb la cort de Nàpols.
Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els…
Alessandro Scarlatti
Música
Compositor sicilià.
Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes Passà després a Nàpols 1683, on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior escola napolitana amb elements com l' aria da capo En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència d’altres es difongueren per Europa Havent tornat a Roma ~1702, la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com…
intermezzo
Música
Òpera còmica breu, sovint d’argument realista i ambient popular, que hom representava entre els actes d’una opera seria
.
Al s XVIII adquirí importància amb La serva padrona de Pergolesi 1733, que hom considera l’origen de l’òpera bufa napolitana
Francesco Nicola Fago
Música
Compositor i pedagog italià.
Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli També…
villanella
Música
Forma vocal de caràcter rústec del Renaixement, anomenada alla napolitana
.
Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina