Resultats de la cerca

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació les seves…

Estudià al Conservatori de Munic i a Leipzig i el 1919 debutà a Bucarest Posteriorment dirigí a Leipzig 1922-23, Rostock 1923-25 i Cluj 1927-28 El 1928 tornà a Bucarest, on fou director de l’orquestra de l’Òpera, càrrec que exercí en 1928-32 i en 1936-44 També en fou director musical del 1929 al 1932 i del 1934 al 1936 Entre el 1936 i el 1944 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bucarest i en 1941-44 fou professor de direcció al conservatori de la capital romanesa Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Roma, on del 1945 al 1947 treballà com a director de l’…

Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels…

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període estrenà diverses…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on el 1920 s’estrenà la seva òpera Soeur Béatrice , sobre un text de M Maeterlinck En 1921-24 amplià la seva formació a Berlín, on treballà com a assistent d’E Kleiber a la Staatsoper Posteriorment tornà a Atenes, on del 1934 al 1936 fou director de l’Orquestra Simfònica El 1932 es presentà a París i dirigí l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1937 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigí fins el 1949 i amb la qual se centrà en el repertori contemporani i interpretà òperes de R Strauss i A Berg en versió de…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició  Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89, president de l’…

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A…

Fou deixeble de JMassenet, que influí el seu llenguatge musical Amb l’opereta Ciboulette 1923 revitalitzà la tradició francesa d’Offenbach i de Messager Escriví sis òperes es destaca Le marchand de Venise 1935 Crític musical de “Le Figaro” des del 1934, deixà cançons i escrits diversos

Inicià els seus estudis musicals a Jerusalem i es perfeccionà als Estats Units amb William Primrose Fou membre de l’Orquestra Filharmònica d’Israel fins que, el 1951, el director Ernest Ansermet el cridà com a viola solista de l’Orquestra de la Suisse Romande Dos anys després començà a impartir lliçons al Conservatori de Ginebra Ha estrenat la Rapsòdia Concert de Bohuslav Jan Martinu 1952 i obres de Frank Martin, Herbert Brun i Robert Starer L’any 1970 fou nomenat gerent de l’Orquestra de la Suisse Romande Ron Golan fou l'autor de les memòries Testimoni de la meva vida Memòries d'un músic 2004

Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a Mèxic, donà un gran impuls a la seva carrera internacional Amb ell i…