Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb N Rimskij-Korsakov, A L’adov i A Glazunov Fou membre de l’equip executiu de la Unió de Compositors Soviètics i de l’Organització de Compositors de Leningrad Entre els seus alumnes destacà D Šostakovič De Rimskij-Korsakov adoptà l’interès per assimilar la música folklòrica i desenvolupar les possibilitats tímbriques de l’orquestra La presència d’aquesta música popular es manifestà en obres com Strastnaja sed’mica 'Setmana Santa' o la Simfonia núm 5 Precisament aquest ús de la música popular representà la contribució més important de Steinberg a…

Acabats els estudis preliminars a Vílnius, es traslladà a Varsòvia, on estudià al Conservatori amb Roguski harmonia, R Statkowski instrumentació i Z Noskowski composició i es graduà el 1908 Se li coneix una notable activitat de crític musical des del 1911 A partir del 1918, exercí de professor al conservatori La seva dedicació al món de la docència el dugué a dirigir, entre el 1956 i el 1961, l’Institut de Música de la Ciutat de Sopot Per aquesta dedicació i per l’interès de la seva obra rebé el Premi de la Ciutat de Gdansk La seva producció musical inclou òperes Ijola , 1928 Els croats ,…

La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de…

Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…

La semicadència no és tant una cadència incompleta com suggereix el seu nom com un repòs o parada sobre la dominant Aquesta dominant es presenta la majoria de vegades en posició mètrica forta i en estat fonamental eventualment amb una 6a i una 4a com a notes estranyes que resolen sobre la mateixa dominant i pot estar precedida pel I, el IV, el V/V o el VI en el cas de la cadència frígia La semicadència, en consonància amb el caràcter no conclusiu, acostuma a situar-se al final de la primera unitat formal d’un període vegeu l’exemple 2 de frase o d’una forma binària…

Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J…

D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…

El setè grau natural del mode menor sol natural en la tonalitat de la menor, per exemple queda a distància d’un to sencer respecte de la tònica, cosa que fa impossible si més no en la tonalitat tradicional que pugui actuar com a sensible i resoldre a la tònica La seva tendència melòdica és el descens de to En el mode major, el setè grau és a distància de semitò de la tònica i és per naturalesa una sensible, però pot ser considerat també una subtònica si forma part d’un disseny melòdic descendent o si apareix en alguna situació en la qual no hagi de resoldre a la tònica per exemple quan…

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

Cadència trencada © Fototecacat/ Jesús Alises També es coneix com a cadència evitada o cadència d’engany En una cadència trencada, l’acord substitut conté la nota tònica, tot i que aquesta no n’és la fonamental Es distingeixen les següents modalitats de cadència trencada V-VI, la més comuna ex 1 V-IV en 1a inversió ex 2 V-II dis ex 3, de notable efecte dramàtic i molt utilitzada per Wagner V-I amb 7a ex 4, anomenada d’ inganno , en la qual el I no es percep com a tònica sinó com a dominant del IV i V-VI rebaixat, enllaç que pot donar peu a una modulació…