Resultats de la cerca

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan segle XIX…

A l’antiguitat clàssica, fou un accent melòdic que progressivament fou substituït per un accent d’intensitat La prosòdia musical consisteix en l’aplicació d’una música a un text determinat, tractant d’establir una correspondència entre les síllabes fortes del text i els temps o parts de temps forts del compàs, o entre les síllabes febles i els temps o parts de temps febles del compàs

Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en…

Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la…

Pel fet que no li cal caixa de ressonància, és més plana que la guitarra normal

Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents Abasta tres octaves de l’escala cromàtica Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera Vivaldi, CPhE Bach i Händel, entre altres,…

Estudià fiscorn amb Dimas Delgado i composició amb Miquel Blanc Actuà a les cobles manresanes Els Forasters i La Normal, i fundà 1921 La Principal de Bages Ha compost unes cinc-centes sardanes, molt populars, entre les quals es destaca El pantà d’Oliana 1962 Ha fet nombroses harmonitzacions, per a cobla, de ballets populars

Aparegué a Alemanya el 1489 i, amb formes molt variades, s’estengué arreu d’Europa Rar en la tessitura de 4', i més normal en la de 16', el cromorn de 8’ és el joc per excellència del teclat positiu en l’orgue clàssic francès Gairebé eliminat pel clarinet, l’eufon i l’oboè en l’orgue romàntic, modernament ha recobrat el seu paper de solista

Fou organista a la catedral de Tarragona i, després 1884, a la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del collegi de sordmuts Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics La ermita del Valle i Doña Juana de Castro , una balada En la corte de Abd-el-Rahman , dos capricis simfònics Zambra, El amanecer , etc

Als instruments d’arc, aquest so s’obté passant l’arquet més lluny del pont del que se sol fer en l’execució normal De fet, s’arriba a passar lgairebé sobre l’extrem inferior del diapasó, i en la partitura s’indica amb l’avís sul tasto o sulla tastiera Altres instruments de corda pinçada obtenen timbres flautats amb la producció d’harmònics, com en les guitarres, les arpes i els saltiris