Resultats de la cerca

Poeta romàntic, fou deportat a Sibèria perquè participà en la insurrecció dels decabristes del 1825 Artista polifacètic, amb preocupacions socials i d’una certa tendència paneslavista en una primera època, es dedicà a la novella i a l’assaig filosòfic Russkije xnoci , ‘Nits russes’, 1844, a la poesia l’almanac Mnemosina , 1824-25 i a la literatura de ficció Kosmodrama , 1840 Salamandra , 1842 La novella 4338 god ‘L’any 4338’, 1926 és una de les primeres obres utòpiques russes Conreà el gènere històric Iordan Bruno i P'otr…

El llibret és de Felice Romani, basat en una novella de Charles-Victor Prévot Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40

De família braman, als catorze anys abandonà els estudis per a unir-se al moviment d’emancipació de l’Índia Repudiat per la seva família, passà uns anys difícils durant els quals es guanyà la vida escrivint per a diaris i conegué els ambients de pobresa i marginació del seu país Als anys cinquanta començà a escriure obres teatrals, que causaren un fort impacte pel realisme amb què reflectí els conflictes socials, especialment la violència, la dominació de la dona i la rigidesa dels costums tradicionals Sobresurten…

Debutà en la literatura amb una sèrie d’obres de teatre Seguint la moda de la seva època es dedicà després a la novella històrica i començà a publicar les primeres novelles curtes Mateo Falcone 1829, Le vase étrusque 1830, Tamago 1829, que constitueixen la part més original de la seva obra Fou amic d’Eugenia de Montijo i de Stendhal Escriví també Colomba 1840 i Carmen 1845, potser el que té de millor la seva producció Bé que romàntic d’inspiració, l’art i l’estil de Mérimée són els d’un clàssic Les…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de …

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi

Fundà el grup de rock  Sopa de Cabra  1986 amb Josep Thió, Joan Ninyín Cardona, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch Durant els seus 15 anys d’activitat, Sopa de Cabra fou un dels grups catalans de rock que dugué a terme més actuacions i enregistrà més discs Dels 10 discs gravats destaquen Sopa de Cabra 1989, Ben endins 1991, Sss 1996, Nou 1998 i Plou i fa sol 2001 També feu un disc en castellà, Mundo infierno Després de la dissolució del grup 2001, Quintana cantà amb els grups Astun Kiki, L’Àngel Boi Doble Zero, enregistrà dos discs amb Jordi Batiste versionant en català cançons de Bob Dylan…

Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix…

Donat a conèixer com a cantant per Edith Piaf, es destacà en el camp de la cançó francesa Participà en films musicals i dramàtics a França, a Itàlia i als EUA Paris chante toujours, Le salaire de la peur 1952, Les héros sont fatigués 1955, Let's Make Love 1960, Vivre pour vivre 1966, Vincent, François, Paul et les autres 1974 D’acord amb el seu ideari polític d’esquerra, interpretà els films Z 1968, L’aveu 1969, État de siège 1972, La menace 1977, Les routes du Sud 1978 i Netchaïev est mort 1989, basat en una novella de J Semprún, amb qui collaborà sovint