Resultats de la cerca

Del 1955 al 1958 estudià al Conservatori de Stuttgart i, després amb L Nono a Venècia 1958-60 i K Stockhausen a Colònia 1963-64 Ensenyà teoria a Stuttgart des del 1970 i fou professor a Ludwigsburg des del 1972 El 1976 esdevingué professor de composició a la Musikhochschule de Hannover En la seva música fa una interpretació molt personal dels procediments compositius de Nono, fet observable en l’obra Consolation I 1967 Amb obres com Pression 1969 o Kontrakadenz 1970 deixà enrere les influències del seu mestre i evolucionà cap a formes més simples

Fou deixeble d’A Schönberg durant un any a Berlín, ciutat on conegué N Skalkottas Aquesta trobada fou decisiva per a l’evolució compositiva de Perpessas El 1934 es traslladà a Grècia, on començà a guanyar fama, i el 1948 viatjà a Nova York Home exigent i meticulós, revisava constantment les seves obres, fet que, molt sovint, retardava llur publicació Es conserven molt poques composicions seves, en les quals és observable una gran influència d’autors com G Mahler, R Strauss i els impressionistes francesos Fou un dels primers compositors grecs que abandonaren el corrent nacionalista

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare Entre el 1741 i el 1750 fou director musical del monestir de Marchtal, i sotsprior a partir del 1763 Fou un dels compositors bavaresos de música eclesiàstica més ben coneguts del seu temps, i gràcies a ell el monestir de Marchtal aconseguí una gran reputació musical Compongué cantates, salms i misses de grans dimensions, en les quals destaca el seu domini del contrapunt i una gran inventiva melòdica, observable en les seves àries L’escassa música instrumental que se’n conserva consisteix en suites per a clavicèmbal i partites…

Estudià amb JB Foerster i V Novák al Conservatori de Música de Praga i fou professor de composició de l’Acadèmia de Música de Praga Durant els primers anys de la seva carrera s’inclinà per la música de cambra i utilitzà elements melòdics populars provinents de la regió de Krkonoše Més endavant es decantà per una escriptura amb quarts de to microtonalitat , com és el cas del Concertino per a violí 1941, tot i que acabà abandonant aquesta tendència, fet observable, per exemple, a la Simfonia núm 1 1943 Defensor aferrissat del seu país, escriví diverses obres de caràcter patriòtic…

Estudià a Breslau i acumulà molts coneixements musicals al llarg de la seva vida itinerant pel sud i l’est d’Europa Treballà a Stuttgart entre el 1664 i el 1666, i també a Tübingen i altres localitats El 1673 era professor a Göppingen Durant la dècada del 1680 dugué a terme una frenètica activitat literària i musical Publicà catorze obres, entre música sacra, colleccions de quòdlibets, novelles i comentaris polítics, els darrers dels quals li costaren l’empresonament D’aquesta època data també la primera versió del seu important tractat Grund-richtiger Unterricht der musicalischen Kunst '…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…

L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va…