Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
corneta

Corneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en un tub, de fusta o ocasionalment d’ivori, de secció cònica i amb forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…
epíleg
Música
Nom amb què, ocasionalment, es designa el darrer moviment d’una obra.
Per extensió, sinònim de coda
politonalisme
Música
Modalitat d’escriptura musical que empra simultàniament diverses tonalitats en les diferents parts d’un mateix fragment.
Emprat ocasionalment des del s XVII, ha esdevingut freqüent en els compositors contemporanis
bergerette
Música
Cançó simple, de temàtica pastoral o amorosa, conreada a França durant el segle XVIII.
És virtualment idèntica a la brunette Jean Baptiste Weckerlin en publicà una recopilació París 1865 Durant el segle XVI, ocasionalment es donà aquest nom a una dansa instrumental semblant al saltarello
Pauline Viardot
Música
Mezzosoprano i compositora francesa, filla del tenor i compositor sevillà Manuel García.
Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves…
Joaquín Valverde
Música
Compositor castellà.
Fou director d’orquestra teatral, i es dedicà a escriure música escènica Compongué nombroses sarsueles, sol o en collaboració amb Chueca i, ocasionalment, amb Bretón i d’altres la més famosa és La Gran Vía
burlesca
Música
Peça de caràcter humorístic, burleta i, sovint, paròdic.
Alguns compositors del segle XVIII, com Bach o Krebs, l’inclogueren ocasionalment a la suite Posteriorment Max Reger i Béla Bartók, entre d’altres, l’usaren com a títol per a peces instrumentals independents, habitualment per a piano
Ludwig Köchel
Música
Musicòleg austríac.
Estudià lleis a Viena i es dedicà a la botànica Havent-se dedicat, només ocasionalment, a la musicologia, confeccionà un catàleg de les obres de Mozart, el Köchel-Verzeichnis abreujat, K o KV, que, malgrat els seus errors, és encara emprat
Ernesto Guillermo Bitetti Ravina
Música
Guitarrista argentí naturalitzat espanyol.
Estudià a Santa Fe amb Graziella Pomponio i Jorge Martínez Zárate i debutà a quinze anys El 1964 fou nomenat professor de la Universidad Nacional del Litoral A partir d’aleshores inicià una carrera internacional ascendent com a concertista Ocasionalment ha format duo amb el violinista Ruggiero Ricci
berimbau

Berimbau brasiler tradicional
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Arc musical del Brasil.
Es toca fregant la seva única corda amb un pal que sosté la mà dreta, mentre es fa sonar un sonall anomenat caxixi que sosté la mateixa mà Ocasionalment pot estar proveït d’un ressonador -mitja carbassa- que va lligat a la meitat inferior de l’arc És un instrument original de l’Àfrica i s’utilitza per a acompanyar la capoeira , dansa típica de Bahia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina